El trastorn obsessivocompulsiu: Diagnòstic diferencial

 

El diagnòstic diferencial serveix per fer una correcta valoració d’una malaltia respecte a d’altres de semblants, amb les quals pot confondre’s o solapar-se. És una valoració clínica que correspon exclusivament als especialistes i en cap cas als pacients. En moltes ocasions, requereix proves i exploracions complementàries, que s’han de sol·licitar als serveis mèdics pertinents en cada cas.

El trastorn obsessivocompulsiu (TOC) ha de diferenciar-se d’altres trastorns que s’hi assemblen pel que fa a la forma:

  • El trastorn d’ansietat per malaltia mèdica: Si existeixen obsessions o compulsions, aquestes s’expliquen pels efectes fisiològics directes d’una malaltia mèdica.
  • El trastorn d’ansietat induït per substància: Les obsessions i les compulsions s’expliquen pels efectes fisiològics directes d’una substància –drogues o medicaments–.
  • El trastorn dismòrfic corporal: El contingut de les obsessions i dels rituals és, únicament, la preocupació per la pròpia aparença.
  • Les fòbies específiques o la fòbia social: La inquietud és a causa d’un objecte o d’una situació temuts i no a causa del contingut de les idees obsessives.
  • La tricotil·lomania: Les idees o els rituals recurrents es relacionen amb arrancar-se els cabells.
  • L’episodi depressiu major: Constants cavil·lacions sobre fets desagradables, congruents amb l’estat d’ànim negatiu. No són idees egodistòniques, és a dir, la persona no les veu com quelcom aliè –a diferència del que succeeix en el trastorn obsessivocompulsiu–.
  • El trastorn d’ansietat generalitzada: Hi ha preocupacions excessives, que es diferencien de les obsessions perquè les preocupacions es viuen com una inquietud excessiva relacionada amb fets de la vida real –per exemple, amb perdre la feina–; a més, es perceben com a autogenerades (egosintòniques).
  • La hipocondria: Idees recurrents a causa de la por de patir o d’estar patint una malaltia, a partir de la mala interpretació dels símptomes físics. No acostuma a haver-hi rituals com rentats o repeticions excessives.
  • La fòbia específica a les malalties: Tampoc no hi ha rituals i la preocupació, més que per patir ja les malalties, és per la possibilitat de contreure-les.
  • El trastorn delirant o el trastorn psicòtic no especificat: Les obsessions o les compulsions es desmarquen de la realitat –per exemple, creure’s responsable de la mort d’algú altre perquè una vegada es va desitjar aquesta mort–. A més, acostuma a haver-hi altres símptomes psicòtics.
  • L’esquizofrènia: Idees delirants recurrents i comportaments estereotipats estranys, no congruents amb la realitat i egosintònics –sintonitzen amb la persona–. En ocasions, es presenten tots dos diagnòstics.
  • El trastorn de tics o el trastorn de moviments estereotipats: Tant els tics –per exemple, escurar-se el coll o parpellejar repetidament– com els moviments estereotipats –per exemple, balancejar-se o mossegar-se– són menys complexos que les compulsions i no tenen per objectiu eliminar una obsessió. És possible que hi hagi símptomes del trastorn obsessivocompulsiu i del trastorn de tics a la vegada; aleshores caldrà diagnosticar-los tots dos.
  • Els comportaments dirigits associats amb altres trastorns mentals: El joc patològic, les parafílies, els trastorns de la conducta alimentària i la dependència o l’abús de l’alcohol. Hi ha pensaments recurrents i comportaments excessius, relacionats respectivament amb el fet de jugar, amb l’activitat sexual, amb el menjar o amb l’alcohol, que no poden considerar-se obsessions perquè la persona n’obté plaer. Si vol abandonar-los és pels perjudicis que li comporten.
  • El trastorn obsessivocompulsiu de la personalitat: No hi ha ni obsessions ni compulsions. Es caracteritza per una preocupació permanent per l’ordre, pel control i pel perfeccionisme. Si es compleixen els criteris, es poden fer ambdós diagnòstics.
  • Les supersticions no patològiques i els comportaments repetitius: No ocupen gaire temps ni afecten excessivament les activitats quotidianes de la persona. A més, no provoquen un malestar significatiu.

Referències

First, M., Frances, A. i Pincus H. A. (1999). DSM-IV: Manual de diagnóstico diferencial. Barcelona: Masson.

First, M., Frances, A. i Pincus H. A. (2002). DSM-IV: Manual diagnóstico y estadístico de los trastornos mentales. Barcelona: Masson.

Talbott, J. A., Hales, R. E. i Yudofsky, S. C. (1989): Tratado de Psiquiatría. Barcelona: Áncora.

Vídeo il-lustratiu: Trastorno obsesivo-compulsivo, qué es y cómo se trata