Els símptomes del trastorn obsessivocompulsiu (TOC): Els criteris diagnòstics d’acord amb les classificacions internacionals

 

Per efectuar el diagnòstic del trastorn obsessivocompulsiu, els especialistes es basen en els criteris diagnòstics del DSM-IV o de la CIE-10, dues classificacions de les malalties consensuades per especialistes de diverses nacionalitats i de reconegut prestigi.

Recordi, no obstant això, que vostè no pot autodiagnosticar-se, ni ha de fer-ho. Només un professional expert de la salut pot diagnosticar amb rigor i fiabilitat. Quan algú està preocupat per la seva salut o per la seva normalitat, és habitual que s’identifiqui amb símptomes o amb malalties que no pateix, o que es confongui amb d’altres de possibles.

Criteris del DSM-IV per al diagnòstic del trastorn obsessivocompulsiu

Font: American Psychiatric Association.

1. Es compleix per a les obsessions i per a les compulsions:

  • Les obsessions es defineixen per:
  1. Pensaments, impulsos o imatges recurrents i persistents, que s’experimenten, en algun moment del trastorn, com a intrusos i inapropiats, i causen una ansietat o un malestar significatius.
  2. Els pensaments, impulsos o imatges no es redueixen a simples preocupacions excessives relacionades amb els problemes de la vida real.
  3. La persona intenta ignorar o suprimir aquests pensaments, impulsos o imatges, o bé mira de neutralitzar-los mitjançant altres pensaments o accions.
  4. La persona reconeix que aquests pensaments, impulsos o imatges obsessius són producte de la seva ment (i no són imposats com en la inserció del pensament).
  • Les compulsions es defineixen per:
  1. Comportaments (per exemple, rentar-se les mans, ordenar objectes o fer comprovacions) o actes mentals (per exemple, resar, comptar o repetir paraules en silenci) de caràcter repetitiu, que l’individu es veu obligat a realitzar en resposta a una obsessió o d’acord amb determinades regles que ha de seguir estrictament.
  2. L’objectiu d’aquests comportaments o operacions mentals és la prevenció o la reducció del malestar, o la prevenció d’algun esdeveniment o d’alguna situació negatius; no obstant això, aquests comportaments o operacions mentals no estan connectats de manera realista amb allò que pretenen neutralitzar o prevenir, o bé resulten clarament excessius.

2. En algun moment del curs del trastorn, la persona ha reconegut que aquestes obsessions o compulsions són excessives o irracionals. (Aquest punt no és aplicable als nens).

3. Les obsessions o les compulsions provoquen un malestar clínic significatiu, representen una pèrdua de temps (suposen més d’una hora al dia) o interfereixen marcadament en la rutina diària de l’individu, en les seves relacions laborals (o acadèmiques) o en la seva vida social.

4. Si hi ha un altre trastorn, el contingut de les obsessions o de les compulsions no s’hi limita (per exemple, les preocupacions pel menjar en un trastorn alimentari, el fet d’arrancar-se els cabells en la tricotil·lomania, la inquietud per la pròpia aparença en el trastorn dismòrfic corporal, la preocupació per les drogues en un trastorn per consum de substàncies, la preocupació per patir una malaltia greu en la hipocondria, la preocupació per les necessitats o les fantasies sexuals en una parafília, o els sentiments repetitius de culpabilitat en el trastorn depressiu major).

5. El trastorn no és causat pels efectes fisiològics directes d’una substància (per exemple, drogues o fàrmacs) o d’una malaltia mèdica. 

Especificar si: Amb poca consciència de la malaltia: si, durant la major part del temps de l’episodi actual, l’individu no reconeix que les obsessions o les compulsions són excessives o irracionals.

Criteris de la CIE-10 per al diagnòstic del trastorn obsessivocompulsiu

Font: Organització Mundial de la Salut.

La característica essencial d’aquest trastorn és la presència de pensaments obsessius o d’actes compulsius recurrents. Els pensaments obsessius són idees, imatges o impulsos mentals que irrompen, una vegada i una altra, en la activitat mental de l’individu d’una manera estereotipada. Acostumen a ser desagradables (pel seu contingut violent o obscè, o simplement perquè es perceben com a mancats de sentit) i qui els pateix acostuma a intentar, generalment sense èxit, resistir-s’hi. Són, no obstant això, percebuts com a pensaments propis, malgrat que són involuntaris i sovint repulsius. Els actes o rituals compulsius són formes de conducta estereotipades que es repeteixen una vegada i una altra. No són plaents per si mateixos ni donen lloc a activitats útils per si mateixes. Per al malalt, tenen la funció de prevenir que s’esdevingui algun fet objectivament improbable. Acostumen a ser rituals per conjurar el fet que un mateix pugui sofrir dany d’algú o en pugui causar als altres. Sovint, tot i que no sempre, el malalt reconeix aquest comportament com a mancat de sentit o d’eficàcia i duu a terme reiterats intents per resistir-s’hi. En casos de llarga evolució, la resistència pot haver quedat reduïda a un grau mínim. Quasi sempre hi és present un determinat grau d’ansietat. Hi ha una estreta relació entre els símptomes obsessius, en especial els pensaments obsessius, i la depressió. Els malalts amb trastorn obsessivocompulsiu presenten sovint símptomes depressius i els malalts que pateixen un trastorn depressiu recurrent sovint tenen pensaments obsessius durant els seus episodis de depressió. En totes dues situacions, l’increment o la disminució de la gravetat dels símptomes depressius s’acompanya, generalment, de canvis paral·lels en la gravetat dels símptomes obsessius.

El trastorn obsessivocompulsiu és tan freqüent en els homes com en les dones i la personalitat bàsica acostuma a tenir trets anancàstics destacats. L’inici se situa habitualment en la infància o en el començament de la vida adulta. El curs és variable i en absència de símptomes depressius significatius, tendeix a l’evolució crònica.

Pautes per al diagnòstic

Per a un diagnòstic definitiu, han d’estar presents i ser una font important d’angoixa o d’incapacitat durant la majoria dels dies, com a mínim durant dues setmanes successives, els símptomes obsessius, els actes compulsius o tots dos.

Els símptomes obsessius han de tenir les característiques següents:

  1. Són reconeguts com a pensaments o impulsos propis.
  2. Es presenta una resistència ineficaç com a mínim a un dels pensaments o dels actes, tot i que hi hagi d’altres als quals el malalt ja no es resisteixi.
  3. La idea o la realització de l’acte no han de ser plaents en si mateixes (el simple alleujament de la tensió o de l’ansietat no ha de considerar-se plaent en aquest sentit).
  4. Els pensaments, les imatges o els impulsos han de ser reiterats i molestos.

El trastorn obsessivocompulsiu pot ser de tres tipus:

  • Amb predomini de pensaments o de rumiament obsessius

Poden prendre la forma d’idees, d’imatges mentals o d’impulsos per actuar. El seu contingut és molt variable, però quasi sempre s’acompanyen de malestar subjectiu. Per exemple, a una dona pot turmentar-la la por de no poder resistir en algun moment l’impuls de matar el fill estimat o la qualitat obscena o blasfema i aliena a sí mateixa d’aquesta imatge mental recurrent. De vegades, les idees són simplement banalitats al voltant d’una interminable i quasi filosòfica consideració d’alternatives imponderables. Aquesta consideració indecisa d’alternatives és un element important en el rumiament obsessiu i sovint s’acompanya d’una incapacitat per prendre decisions que inclou fins i tot les més trivials, però necessàries, de la vida quotidiana. La relació entre rumiament obsessiu i depressió és particularment estreta i es triarà el diagnòstic de trastorn obsessivocompulsiu només quan el rumiament aparegui o persisteixi en absència d’un trastorn depressiu.

  • Amb predomini d’actes compulsius (rituals obsessius)

La majoria dels actes compulsius es relacionen amb la neteja (en particular, amb el rentat de mans), amb comprovacions repetides per assegurar-se que s’ha evitat una situació potencialment perillosa o amb la pulcritud i l’ordre. Darrere la conducta manifesta, s’hi amaga, en general, la por de ser objecte o motiu d’un perill i el ritual és un intent ineficaç o simbòlic de conjurar aquest perill. Els rituals compulsius poden ocupar moltes hores de cada dia i acostumen a acompanyar-se d’una marcada incapacitat de decisió i d’un alentiment. En conjunt, són tan freqüents en un sexe com en l’altre, però el rentat de mans ritual és més freqüent en les dones i l’alentiment sense repeticions és més comú en els homes.

Els rituals estan menys estretament relacionats amb la depressió que els pensaments obsessius i responen amb més facilitat a les terapèutiques de modificació del comportament.

  • Amb barreja de pensaments i actes obsessius

La majoria dels malalts amb un trastorn obsessivocompulsiu presenten tant pensaments obsessius com compulsions. Aquesta subcategoria s’ha d’utilitzar quan tots dos grups siguin igual d’intensos, com és freqüent, tot i que és útil especificar-ne només un quan destaqui amb claredat, ja que els pensaments i els actes poden respondre a tractaments diferents.

 

Vídeo Il-lustratiu:  TOC