La entrada Què són les emocions se publicó primero en Clínica de la Ansiedad.

La por és l’emoció bàsica que origina, alimenta i manté qualsevol problema d’ansietat.

• A la fòbia social la persona té por a fer el ridícul, por a que les altres persones se n’adonin del seu nerviosisme i pensin malament, por a no caure be, o a dir una tonteria…etc.
• A la hipocondria la persona té por a morir o a patir una malaltia greu.
• Als problemes obsessiu-compulsius la persona pot tenir por a contaminar-se, por a que quelcom greu pugui passar si no realitza un determinat comportament, por a perdre el control i fer mal a algú o a si mateix/a…etc.
• A les fòbies simples poden haver-hi por als animals, a les tempestes o altres fenòmens atmosfèrics, a la obscuritat, a conduir, a l’avió…etc.
• A l’agorafòbia la por és experimentar ansietat i no poder fugir o obtenir ajuda, por als propis símptomes d’ansietat, por a tornar als llocs on s’ha experimentat una ansietat intensa…etc.
• A les crisis d’ansietat té tot el sentit la frase “por a la por”, és a dir, por a experimentar la por que se sent quan arriba un atac de pànic o crisi d’ansietat, o por a les conseqüències imaginades respecte a algun dels seus símptomes (por a l’infart quan noto taquicàrdies, por al desmai si noto mareig o inestabilitat, por a patir alguna mena de col·lapse per tenir tanta ansietat…).
• A l’ansietat generalitzada la persona té por a que es facin realitat les seves preocupacions catastròfiques que van a l’extrem de “tot anirà malament, alguna cosa dolenta passarà, succeirà el pitjor…”.

(Nota: aquesta explicació es centra en ressaltar el paper de la por en tots aquets problemes, però no explica tot el que li passa a una persona que pateix un d’aquets problemes. Existeixen altres factors implicats, diferents per cada problema, que ajuden a entendre i definir l’origen, manteniment i desenvolupament dels problemes abans anomenats).

I que passa normalment quan tenim por?

Com que la por és una emoció molt desagradable per nosaltres, la nostra tendència es fugir d’ella, o evitar allò que ens produeix la por. Aquest mecanisme de fugida és molt lògic i adequat quan la por apareix davant una situació realment perillosa, però és contraproduent quan no ho és. Fugir acaba augmentant i mantenint l’ansietat.

Que podem fer per que aquets problemes no vagin a més i poder controlar-los?

Podem fer sevir dues estratègies per fer front aquets problemes. D’una banda, “desmuntar” les pors, i d’altre, afrontar-les gradualment. En la mesura de les nostres possibilitats, fer front mica en mica les pors provocarà que es vagin reduint. La manera de fer-ho és sent conscients que haurem de suportar cert nivell d’ansietat, intentant fer-ho gradualment per poder-ho tolerar. Fer una pràctica continuada afrontant situacions pot donar-nos uns bons resultats. D’altra banda, i paral·lelament, hem de posar a prova la veracitat de les nostres pors, és a dir, posar en dubte si el que pensem és veritat o si ho és fins a l’extrem al que ho portem. Podem reflexionar sobre qüestions com: és molt probable que passi? Ho he pensat moltes vegades i mai ha passat? Que li diria jo a un amic o amiga que estigués igual de preocupat/ada per això? Estic pensant en el pitjor? Normalment passa el pitjor?

Sovint fer front a aquestes pors i desmuntar-les és una tasca difícil, i no sempre ho aconseguim sense ajuda professional. Per això en la teràpia s’aprenen una sèrie d’estratègies i tècniques per poder aconseguir-ho. D’una manera pautada, i amb l’ajuda d’un/a psicòleg/a, es defineixen els passos a seguir per superar tots aquets problemes.

Realitzar una teràpia psicològica t’ajudarà a superar el teu problema d’ansietat d’una manera més ràpida i eficaç.

Contacta’ns i t’informem:

Clínica de l’Ansietat a Barcelona: 93 226 14 12 – 607 507 097.

Clínica de l’Ansietat a Madrid: 91 829 93 92 – 607 507 097.

Correu electrònic: info@clinicadeansiedad.com

Font: Clínica de l’Ansietat. Especialistes en el tractament de l’ansietat.

La entrada La por, expressió emocional de l’ansietat se publicó primero en Clínica de la Ansiedad.

Des d’aquesta perspectiva, és a dir, des dels factors que contribueixen o s’associen a l’ansietat, explicarem les emocions més comunes que poden generar ansietat, mantenir-la o augmentar-la.

• Culpa: experimentem culpa quan creiem que hem fet quelcom malament, en contra dels nostres valors, o quan hem comés algun error del que creiem que som responsables. La culpa, si apareix de manera proporcionada a la situació i està realment justificada, ens ajuda a reflexionar, a aprendre i a reparar el dany causat (si fos possible i necessari). Però quan ens fem responsables de “tot” sense ser veritat, quan exagerem el possible dany o error comés, la culpa apareix d’una manera intensa i desproporcionada. Aquesta culpa no ens ajuda a aprendre ni reflexionar, no té una utilitat real, no li podem “donar sortida” i generalment provoca uns nivells elevats d’ansietat.

• Inseguretat: la inseguretat, si es presenta sense enganys, és a dir, en una situació on realment no tenim les habilitats, capacitas o coneixements suficients per afrontar la situació, ens ajudarà a actuar amb precaució, cautelosament i amb lentitud, per assegurar una bona execució i resultat. Però si en realitat si que som capaços de fer-ho i apareix la inseguretat, ens entorpirà més que no pas ajudar-nos, ens provocarà una tensió i ansietat innecessàries i contraproduents. Executarem amb dubte, por i ansietat, i amb poca confinaça en els resultats, i la inseguretat i ansietat s’aferraran i s’alimentaran mútuament, generant de nou dubtes, por, inseguretat i ansietat davant la propera situació.
• Preocupació: preocupar-nos d’una manera raonable serveix per anticipar dificultats, planificar, organitzar, calcular i tenir preparades alternatives. Preocupar-nos d’una manera exagerada o pensar sovint el la pitjor opció, generarà un grau elevat d’ansietat que entorpirà la nostra tasca d’anticipar, planificar, organitzar i calcular. Un nivell mig d’ansietat, que és el que apareix davant un grau raonable de preocupació, aguditza els nostres sentits i ens ajuda a pensar i calcular més i millor. Les preocupacions catastrofistes (que en realitat son molt poc probables), desencadenen molta ansietat, que és poc útil, i a més la cerca de solucions es veu alterada perquè normalment, davant la catàstrofe, poca cosa es pot fer. L’únic que podrem fer és patir esperant que passi el pitjor, i això és equivalent a una ansietat intensa.
• Ràbia: la ràbia, la ira, l’enuig…si apareixen amb una intensitat adequada ens ajuden a enfrontar-nos a situacions on la nostra integritat, benestar o respecte es veuen amenaçats. Ens aporta el valor i l’energia per aturar a.., o enfrentar-nos a.., en definitiva, per afrontar algun tipus “d’agressió o injustícia”. Però quan la ràbia és excessiva, en comptes d’ajudar-nos a aturar aquesta agressió o injustícia, provocarà que siguem excessivament reactius o/i generarà una gran quantitat de tensió totalment innecessària que augmentarà o provocarà ansietat. Una ràbia desproporcionada desencadena una resposta excessiva que augmentarà la probabilitat de conflicte, i en comptes d’ajudar-nos a solucionar el conflicte l’empitjorarà.
• Exigència: l’exigència desmesurada és un dels grans generadors d’ansietat i es troba a la base de molts problemes d’ansietat. Exigir-nos massa ens genera unes expectatives difícils d’aconseguir, quan no impossibles, produeix pressió i per tant ens estressa i ens genera ansietat. L’exigència, a dosis adequades, ens ajuda al rendiment, a complir amb els nostres objectius, a concentrar-nos i focalitzar-nos, a ser precisos i exhaustius amb la nostra feina.
• Vergonya: la vergonya a priori podria semblar una emoció que no ens aporta res, però en realitat compleix una important funció d’inclusió social o pertinença al grup. Tot grup social té una sèrie de normes o regles. Quan estem en risc d’incomplir aquestes normes, i per tant en risc de rebuig, la vergonya compleix la seva funció si apareix, inhibint comportaments i conductes que generarien ser allunyats del grup. Però de vegades la vergonya es presenta quan en realitat no estem incomplint cap norma i en comptes d’ajudar-nos interfereix a la nostra interacció social, ens preocupa, ens angoixa i ens provoca ansietat.

A teràpia, amb tècniques i estratègies d’orientació psicològica cognitiu-conductual i de regulació emocional, aconseguim una millor comprensió i gestió d’aquestes i altres emocions. Així aconseguim aprofitar els avantatges adaptatius que ens ofereixen les nostres emocions sense el perjudici de l’ansietat i l’estrès que provoquen quan es presenten de manera desbordada.

Realitzar una teràpia psicològica t’ajudarà a superar el teu problema d’ansietat d’una manera més ràpida i eficaç.

Contacta’ns i t’informem:

Clínica de l’Ansietat a Barcelona: 93 226 14 12 – 607 507 097.

Clínica de l’Ansietat a Madrid: 91 829 93 92 – 607 507 097.

Correu electrònic: info@clinicadeansiedad.com

Fuente: Clínica de l’Ansietat. Especialistes en el tractament de l’ansietat.

La entrada Ansietat i altres emocions associades se publicó primero en Clínica de la Ansiedad.