{"id":56820,"date":"2021-03-09T11:27:36","date_gmt":"2021-03-09T10:27:36","guid":{"rendered":"https:\/\/clinicadeansiedad.com\/uncategorized-ca\/ansiedad-y-avisos\/"},"modified":"2024-02-19T12:57:50","modified_gmt":"2024-02-19T12:57:50","slug":"ansiedad-y-avisos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/clinicadeansiedad.com\/ca\/solucions-i-recursos\/ansiedad-avisos-y-funciones\/ansiedad-y-avisos\/","title":{"rendered":"Ansietat i avisos: exig\u00e8ncia, perfeccionisme, control i responsabilitat"},"content":{"rendered":"\n

L’ansietat \u00e9s un sistema d’alarma que s’activa davant circumst\u00e0ncies interpretades com a negatives, dif\u00edcils, preocupants o perilloses. Ve a advertir-nos dels \u201cperills\u201d<\/span> i a la vegada a preparar-nos per reaccionar davant d’ells de la millor manera.<\/p>\n\n\n\n

Quan l’ansietat apareix genera un gran malestar a la nostra vida. La primera reacci\u00f3, com \u00e9s l\u00f2gic, per la majoria de persones, \u00e9s voler que desaparegui, deixar de sentir aquesta por, aquestes sensacions f\u00edsiques tan desagradables, tornar a recuperar el nostre benestar. Aquest \u00e9s un objectiu l\u00edcit i comprensible, per\u00f2 tamb\u00e9 cal mirar altres aspectes: \u00bfper qu\u00e8 tinc ansietat? \u00bfper qu\u00e8 ha aparegut? \u00bfqu\u00e8 em diu l’ansietat?<\/p>\n\n\n\n

Per cada persona i per cada situaci\u00f3 la resposta ser\u00e0 diferent, per\u00f2 hi ha alguns aspectes comuns o freq\u00fcents, que moltes persones experimenten, i que ens aclareixen aquets dubtes. No parlarem de q\u00fcestions relacionades amb la nostra infantesa ni els nostre \u201ctraumes\u201d, que si be poden influir, no sempre son la causa, i en moltes ocasions no ens aporten solucions. Dit d’una altre manera, no totes les persones amb ansietat tenen \u201ctraumes\u201d, i en cas que en tinguin no sempre expliquen el que els hi passa.<\/p>\n\n\n\n

Existeixen varies possibles causes de l’ansietat, entre elles, apareix amb freq\u00fc\u00e8ncia l’exig\u00e8ncia elevada<\/strong>, la necessitat de control<\/strong>, el perfeccionisme <\/strong>i la responsabilitat excessiva<\/strong>.<\/span> Aquestes caracter\u00edstiques per si mateixes no son ni bones ni dolentes, seran o no adaptatives en funci\u00f3 del grau en el que es manifestin i en les situacions en que s’activin. En moltes persones amb ansietat, l’exig\u00e8ncia, el control, el perfeccionisme i la responsabilitat tenen un protagonisme excessiu i acaben produint ansietat. Podr\u00edem dir que l’ansietat ve a advertir-nos de la gran tensi\u00f3 que est\u00e0 generant pretendre aconseguir tan elevat grau de control, o resultats (exig\u00e8ncia i perfeccionisme), o assumir tan alta responsabilitat.<\/p>\n\n\n\n

No estem dient que els \u00fanics motius de l\u2019ansietat siguin aquets, tamb\u00e9 hi ha altres causes i altres factors que contribueixen a que es desenvolupi i es mantingui. Per\u00f2 si conv\u00e9, si es pateix ansietat, revisar aquests punts per si estiguessin influint.<\/p>\n\n\n\n

Qu\u00e8 puc fer llavors?<\/strong><\/mark><\/p>\n\n\n\n

Primer de tot, mantenir una actitud oberta<\/strong> davant la possibilitat de que estigui sent massa exigent, o adquirint massa responsabilitat, i posant-me unes expectatives i metes massa elevades<\/span>. Aquesta perspectiva \u201cd\u2019actitud oberta\u201d \u00e9s rellevant perqu\u00e8 molt sovint s\u2019experimenta subjectivament tot el contrari. Es a dir, les persones que s\u2019exigeixen massa tenen precisament la sensaci\u00f3 contraria, senten que no estan aconseguint el que haurien, que no estan fent prou i que caldria que fessin m\u00e9s. Les persones que estant intentant tenir tot sota control, no distingeixen que \u00e9s assumible i raonable tenir sota control i quines coses no depenen d\u2019elles. Habitualment tenen la sensaci\u00f3 de que les coses estan descontrolades i no se senten segures. Les persones que assumeixen com a responsabilitat pr\u00f2pia qualsevol cosa negativa que passi, senten que haurien d\u2019haver fet alguna cosa davant aquella circumst\u00e0ncia, que son responsables, sense valorar la seva implicaci\u00f3 real i la seva responsabilitat l\u00f2gica i objectiva, i acaba creient que ha fracassat, que ha fallat.<\/p>\n\n\n\n

Lo segon \u00e9s comen\u00e7ar a plantejar-se certes q\u00fcestions<\/strong> i intentar respondre d\u2019una manera objectiva<\/span>, \u00e9s a dir, posant-se en la perspectiva de que li dirien a una altre persona i no tant a si mateixos\/es.<\/p>\n\n\n\n

Aquestes q\u00fcestions podrien ser:<\/p>\n\n\n\n