Els trastorns d\u2019ansietat mostren agregaci\u00f3 familiar. Aix\u00f2 suggereix que individus de la mateixa fam\u00edlia poden estar compartint certa predisposici\u00f3 heretada cap a aquest tipus de problemes psicol\u00f2gics. Aix\u00ed, per exemple, si es pren com a base mostres molt nombroses de bessons monozig\u00f2tics, els investigadors han arribat a l\u2019estimaci\u00f3 que l\u2019aportaci\u00f3 gen\u00e8tica en l\u2019ocurr\u00e8ncia del trastorn d\u2019ansietat generalitzada \u00e9s del 38%, i del 44% en el trastorn de p\u00e0nic.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, no es pot dir que existeixi un \u00fanic gen que \u00abcausi\u00bb ansietat. De fet, els trastorns d\u2019ansietat apareixen com a resultat de la combinaci\u00f3 de diferents factors, com ara trets heretats, factors d\u2019estr\u00e8s externs, experi\u00e8ncies vitals, etc. Tenir un familiar que pateixi un trastorn d\u2019ansietat pot ser un factor de risc de desenvolupar aquest tipus de patologia, malgrat que no implica que la persona sempre i en qualsevol cas l\u2019acabi patint.<\/p>\n
D\u2019altra banda, en la g\u00e8nesis dels trastorns d\u2019ansietat, la hist\u00f2ria d\u2019aprenentatge del subjecte juga un paper molt important. Conviure amb alg\u00fa que pateixi un trastorn d\u2019ansietat pot influir en el nen no nom\u00e9s a nivell biol\u00f2gic o gen\u00e8tic. Aquests familiars poden servir de model de conducta a seguir i influir-hi mitjan\u00e7ant el que s\u2019observa i s\u2019apr\u00e8n a casa.<\/p>\n
V\u00eddeos il-lustratius:<\/span><\/p>\n Estr\u00e9s y genoma: interacci\u00f3n cuerpo-mente<\/span><\/p>\n