{"id":56569,"date":"2015-09-24T02:00:50","date_gmt":"2015-09-24T00:00:50","guid":{"rendered":"https:\/\/clinicadeansiedad.com\/uncategorized-ca\/perfeccionismo-y-ansiedad\/"},"modified":"2024-02-19T12:56:45","modified_gmt":"2024-02-19T12:56:45","slug":"perfeccionismo-y-ansiedad","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/clinicadeansiedad.com\/ca\/de-malament-a-pitjor\/otros-errores\/perfeccionismo-y-ansiedad\/","title":{"rendered":"Perfeccionisme i ansietat"},"content":{"rendered":"

\u00abL\u2019esfor\u00e7 per prendre la decisi\u00f3 ha de fer-lo cadasc\u00fa en solitari: ning\u00fa no pot ser lliure per tu<\/span>\u00bb (F. Savater, \u00c8tica per al meu fill<\/em>).<\/p>\n

El perfeccionisme: la insatisfacci\u00f3 que mai s\u2019acaba<\/span><\/p>\n

Els plans d\u2019acci\u00f3 de la persona tenen un objectiu que es va realitzant pas a pas. L\u2019inici d\u2019una acci\u00f3 ve despr\u00e9s de la conclusi\u00f3 d\u2019una altra acci\u00f3. Els passos per aconseguir l\u2019objectiu es poden entendre cada un com a objectius provisionals, que necessiten estar limitats per un principi i un final per ordenar-se.<\/p>\n

L\u2019\u00e8xit forma part del tancament o conclusi\u00f3 d\u2019una acci\u00f3. Un \u00e8xit comporta saber que el desig que ten\u00edem s\u2019ha realitzat. El frac\u00e0s condueix a reintentar-ne l\u2019execuci\u00f3 (revisant-ne o no les regles de realitzaci\u00f3), o b\u00e9 a abandonar el projecte.<\/span><\/p>\n

Algunes persone<\/span>s, per raons de processos d\u2019aprenentatge basats en la sobreexig\u00e8ncia; altres, per atribuir-se poca efic\u00e0cia o valor, i terceres persones per tenir una necessitat elevada necessitat d\u2019acceptaci\u00f3 o aprovaci\u00f3 social, tendeixen a combatre la sensaci\u00f3 d\u2019inseguretat i reforcen els requisits per donar una acci\u00f3 o una seq\u00fc\u00e8ncia d\u2019acci\u00f3 per bona i\/o acabada<\/span>.<\/p>\n

Donar la conformitat a una acci\u00f3 o seq\u00fc\u00e8ncia d\u2019acci\u00f3, de manera que no quedi solta i irresolta, i s\u00ed finalitzada, \u00e9s una cosa que s\u2019efectua per mitj\u00e0 de processos d\u2019avaluaci\u00f3. Aquests processos requereixen criteris de sufici\u00e8ncia, satisfacci\u00f3 i saciabilitat que donin els resultats per bons o per dolents<\/span>. Aquests criteris constituirien la basa del que Miller, Galanter i Priban (1960) anomenen Ordre de parada<\/em>. Per mitj\u00e0 d\u2019aquesta operaci\u00f3, l\u2019acci\u00f3 pot quedar tancada, posposada o abandonada si no s\u2019aconsegueixen professos o resultats satisfactoris, o b\u00e9 si entren en conflicte amb altres interessos.<\/p>\n

El perfeccionisme porta a les persones a establir plans minuciosament<\/span>. No es decideixen a executar-los fins que han tra\u00e7at, amb tot tipus de detall, les t\u00e0ctiques m\u00e9s petites. Normalment, la minuciositat ve acompanyada de la falta de flexibilitat. Un pla \u00e9s flexible, assenyalen Miller, Galanter i Priban (1960) si podem canviar f\u00e0cilment l\u2019ordre d\u2019execuci\u00f3 de les parts sense afectar-ne la viabilitat<\/span>. El planificador r\u00edgid, que planificaria el seu temps com una seq\u00fc\u00e8ncia de relacions causa-efecte, \u00e9s incapa\u00e7 de reordenar les seves llistes de coses a fer per adaptar-se a les circumst\u00e0ncies canviants i seria incapa\u00e7 de reaccionar en el moment crucial i, generalment, exigiria demanar-se un temps abans de poder incorporar qualsevol subpla. El perfeccionisme porta, a la vegada, a executar les tasques amb una cura extremada i amb comprovacions reiterades que certifiquen la correcci\u00f3 del procediment.<\/span><\/p>\n

Finalment, s\u2019hauria de sotmetre el resultat o producte de l\u2019acci\u00f3 a un an\u00e0lisi de qualitat escrupol\u00f3s. D\u2019aquesta manera, s\u2019asseguraria el reconeixement i l\u2019acceptaci\u00f3 un\u00e0nimes del producte \u2013ha de ser bo en tot i per a tots\u2013 i del seu productor (el perfeccionisme en q\u00fcesti\u00f3).<\/p>\n

Aix\u00ed, es pot repetir diverses vegades l\u2019ordenament alfab\u00e8tic d\u2019un fitxer, abans d\u2019arxivar-lo; tornar a casa per comprovar que, efectivament, s\u2019ha tancat la porta o el gas; repassar mentalment el contingut verbal d\u2019una conversa passada, calcular les possibilitat de malentesos que hagi pogut generar la intervenci\u00f3 i tornar a la conversa fora de lloc i de temps, per donar explicacions que ning\u00fa no ha demanat, etc.<\/p>\n

La inseguretat personal s\u2019assenta sobre la valoraci\u00f3 de l\u2019error, falta, insufici\u00e8ncia i incapacitat.<\/span> El perfeccionisme com a resposta d\u2019afrontament consisteix a extremar els criteris o requisits de satisfacci\u00f3 o triomf per assegurar l\u2019\u00e8xit<\/span>. Si no s\u2019aconsegueixen aquests criteris d\u2019infal\u00b7libilitat no es d\u00f3na conformitat a l\u2019acci\u00f3, i s\u2019ha d\u2019intensificar l\u2019inter\u00e8s que es posa per aconseguir-ho. Una cosa aix\u00ed es fa, encara que per altres motius en les anomenades vagues d\u2019inter\u00e8s<\/em>, que consisteixen a treballar escrupolosament (per exemple, els encarregats de la neteja d\u2019un avi\u00f3 abrillanten insaciablement qualsevol element met\u00e0l\u00b7lic de l\u2019aparell), una manera de fer que t\u00e9 com a conseq\u00fc\u00e8ncia el retard o interrupci\u00f3 de programes o previsions.<\/p>\n

En uns altres termes, els mitjans \u2013dels quals hem parlat en termes de finalitats provisionals\u2013, es converteixen en una finalitat per si mateix. A la incertesa es respon amb perfeccionisme i, aquest, tot elevant els criteris de sufici\u00e8ncia, genera m\u00e9s inseguretat, intensifica els dubtes, indecisions i des\u00e0nim<\/span>. El perfeccionisme d\u00f3na les accions que en realitat estan normalitzades o tancades per frustrades o insatisfact\u00f2ries.<\/p>\n

El perfeccionisme pot portar a redecidir constantment el sentit que es d\u00f3na a una acci\u00f3 nostra o d\u2019altres, com a determinant de decisions posteriors<\/span>. Un exemple: una persona, X, necessita saber si all\u00f2 que sent per la seva parella l\u2019autoritza a seguir amb ella i comprometre\u2019s m\u00e9s en la relaci\u00f3 o, per contra, hauria de deixar-ho estar. Si l\u2019\u00faltim incident que considera \u00e9s que el cap de setmana anterior no la va veure i la va trobar a faltar, conclou que, en el fons, per sobre dels inconvenients, l\u2019estima profundament. Per\u00f2 si avui s\u2019ha avorrit mentre passejava amb ella i, a m\u00e9s, ha sentit de temptaci\u00f3 de mirar les cames d\u2019una altra noia amb qui s\u2019ha creuat, aix\u00f2 l\u2019obliga a reobrir l\u2019expedient de la relaci\u00f3 i replantejar-ne la naturalesa tenint en compte les dades, que poguessin donar la clau del que \u00e9s aparent o profund en els seus sentiments. Llavors, pot concloure que no l\u2019estima. Per\u00f2 dem\u00e0, quan la vegi, podria sentir alegria i un fort desig d\u2019abra\u00e7ar-la.<\/p>\n

Aquest \u00faltim fet en la cadena de desenvolupament el portaria a obrir de nou l\u2019expedient i recodificar tots els fets en funci\u00f3 d\u2019aquesta \u00faltima clau.; fins aqu\u00ed, l\u2019exemple. Veiem, doncs, com la intoler\u00e0ncia a la inseguretat i al dubte porta a redecidir constantment els plans generals, sobre la base de seq\u00fc\u00e8ncies puntuals, a les quals es concedeix el valor cr\u00edtic, que instal\u00b7la el subjecte en l\u2019avaluaci\u00f3 constant del proc\u00e9s general i el sostreu de la participaci\u00f3 en els fets, que simplement adquireixen el car\u00e0cter de la prova en relaci\u00f3 amb all\u00f2 avaluat en cada moment.<\/p>\n

El perfeccionisme pot afectar a l\u2019anticipaci\u00f3 de l\u2019acci\u00f3, a la seva execuci\u00f3 i, molt particularment, al seu tancament o terminaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

Malgrat aix\u00f2, el perfeccionisme no sempre \u00e9s un problema. Si \u00e9s moderat pot afavorir la superaci\u00f3 i el desenvolupament personal<\/span>. L\u2019habilitat per acceptar defectes menors \u00e9s un punt cr\u00edtic que marca la difer\u00e8ncia entre el perfeccionisme que es pot considerar normal o adaptatiu i el que no ho \u00e9s<\/span>. El perfeccionista moderat es fixa nivells alts de desenvolupament, per\u00f2 se sent lliure per ser menys prec\u00eds o rigor\u00f3s, arribats al punt, si la situaci\u00f3 ho requereix o ho aconsella; tolera el dubte de manera raonable sense esperar que la seva actuaci\u00f3 no doni lloc a algun dubte en algun aspecte o per a alg\u00fa. Les persones per a les quals el perfeccionisme \u00e9s un problema es regeixen per est\u00e0ndards alts d\u2019actuaci\u00f3 dels quals no es poden desviar.<\/p>\n

Les situacions de canvi i adaptaci\u00f3, la presa de decisions importants, l\u2019estr\u00e8s, l\u2019aparici\u00f3 de problemes de l\u2019estat d\u2019\u00e0nim i l\u2019ansietat poden afavorir l\u2019evoluci\u00f3 del perfeccionisme cap a extrems negatius<\/span>, particularment en persones m\u00e9s controladores, amb una fora necessitat d\u2019aprovaci\u00f3, amb por intensa a l\u2019avaluaci\u00f3 social negativa i amb una autopercepci\u00f3 de baixa efic\u00e0cia.<\/p>\n

Aquestes s\u00f3n algunes de les maneres de regular el perfeccionisme:<\/span><\/p>\n

Canviar h\u00e0bits de comparaci\u00f3<\/span><\/p>\n

En alguns casos, el perfeccionisme s\u2019assenta sobre sentiments d\u2019inseguretat, baixa autoestima i inferioritat. En molts d\u2019aquest casos, \u00e9s com\u00fa que la persona tendeixi a comparar la seva actuaci\u00f3 amb la d\u2019altres persones en busca d\u2019una refer\u00e8ncia o mesura.<\/p>\n

La comparaci\u00f3 ha sigut utilitzada en la nostra cultura,  afortunadament cada vegada menys, per pares, educadors o caps per estimular la millora i el perfeccionament de fills, educats o treballadors.<\/p>\n

Quines conductes s\u2019acostumen a agafar com a objecte de la comparaci\u00f3?<\/span><\/p>\n

Alguna de les que pr\u00e8viament es d\u00f3na per dolenta o insuficient. Acostuma a pensar que les que s\u00f3n bones, \u00abja estan b\u00e9\u00bb. Si es tracta de millorar alguna cosa, ser\u00e0 el que estigui malament. A m\u00e9s, es pensa que assenyalar el que est\u00e0 b\u00e9 pot fer que la persona es confi\u00ef excessivament, es converteixi en un cregut, es relaxi o s\u2019adormi sobre els llorers. Per contra, es creu que el que s\u2019hauria de propiciar \u00e9s l\u2019esfor\u00e7, la insatisfacci\u00f3 i el sacrifici.<\/p>\n

Amb qui se sol establir la comparaci\u00f3?<\/span><\/p>\n

Amb alg\u00fa que en la conducta objecte de comparaci\u00f3 destaqui i tingui un desenvolupament excel\u00b7lent i reconegut.<\/p>\n

Quin \u00e9s el resultat de la comparaci\u00f3?<\/span><\/p>\n

Pr\u00e0cticament el 100% de les vagades que es fa refer\u00e8ncia a la nostra conducta, \u00e9s per assenyalar algun \u00abper\u00f2\u00bb o insufici\u00e8ncia. No podria ser d\u2019altra manera si el que est\u00e0 b\u00e9 \u00abja est\u00e0 b\u00e9\u00bb i no \u00e9s objecte de comentari. El 100% de les vegades sortim malparats de la comparaci\u00f3. Sempre els altres s\u00f3n millors. No podria ser d\u2019altra manera si es compara alguna cosa pr\u00e8viament donada com a dolenta amb una de considerada com a bona.<\/p>\n

Aix\u00f2 no obstant, el problema no \u00e9s que els altres ens hagin comparat o no, fins i tot amb bona intenci\u00f3. El problema \u00e9s que nosaltres haguem interioritzat i automatitzat aquests procediments d\u2019avaluaci\u00f3<\/span>, de perfeccionament i de mobilitzaci\u00f3, i els constru\u00efm sobre els mateixos biaixos:<\/p>\n