{"id":56499,"date":"2015-09-24T01:38:01","date_gmt":"2015-09-23T23:38:01","guid":{"rendered":"https:\/\/clinicadeansiedad.com\/uncategorized-ca\/la-prevencion-abusiva-no-tranquiliza-ni-da-seguridad\/"},"modified":"2024-02-19T12:56:27","modified_gmt":"2024-02-19T12:56:27","slug":"la-prevencion-abusiva-no-tranquiliza-ni-da-seguridad","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/clinicadeansiedad.com\/ca\/de-malament-a-pitjor\/errores-en-la-anticipacion\/la-prevencion-abusiva-no-tranquiliza-ni-da-seguridad\/","title":{"rendered":"La prevenci\u00f3 abusiva no tranquil\u00b7litza ni d\u00f3na seguretat"},"content":{"rendered":"

Hi ha difer\u00e8ncia entre previsi\u00f3 i prevenci\u00f3<\/span>. Ambd\u00f3s s\u00f3n processos avaluatius de tipus anticipatori. Preveure fa refer\u00e8ncia a pronosticar o conjecturar un esdeveniment a partir d\u2019una senyal o indici amb valor predictiu. All\u00f2 anticipat pot ser desitjat o no desitjar, positiu o negatiu. Pot ser qualsevol tipus d\u2019expectativa. No ens prevenim que ens toqui la loteria, ens augmentin el sol o que faci bon temps si anem a la platja, encara que si podem preveure-ho com a possible. Podem, fins i tot, si est\u00e0 en les nostres mans procurar-ho o possibilitar-ho. Prevenir, prendre precaucions implica destorbar, impedir un efecte, ja sigui per mitj\u00e0 de l\u2019evitaci\u00f3 o, si no es possible, per mitj\u00e0 de la preparaci\u00f3 d\u2019una estrat\u00e8gia defensiva. Si hi ha amena\u00e7a de pluja, evitarem sortir o portarem un paraig\u00fces per si de cas.<\/p>\n

La previsi\u00f3 d\u2019un risc comporta una estrat\u00e8gia per a superar-lo, sense que s\u2019alterin substancialment els nostres plans<\/span>. La prevenci\u00f3 de risc implica evitar-ho<\/span>. Aix\u00f2 ho saben b\u00e9 les companyies asseguradores, tamb\u00e9 anomenades de previsi\u00f3. Cobreixen un risc de manera que, un cop donat, b\u00e0sicament no alteri la situaci\u00f3 i les circumst\u00e0ncies de qui el pateix. Si una casa es crema es compta amb diners per fer-ne una altra. La prevenci\u00f3 fa refer\u00e8ncia a l\u2019evitaci\u00f3 del risc. La prevenci\u00f3 \u00e9s un mode de previsi\u00f3 i, per tant, no s\u00f3n excloents<\/span>. La segona no implica necess\u00e0riament una voluntat d\u2019acci\u00f3 o omissi\u00f3 determinada, davant del que est\u00e0 previst, mentre que la primera s\u00ed. No es tracta tant d\u2019afrontar una situaci\u00f3 superant els riscos o convivint amb ells, sin\u00f3 d\u2019impedir-ne l\u2019ocurr\u00e8ncia.<\/p>\n

La prevenci\u00f3 extremada posa m\u00e9s l\u2019accent en all\u00f2 que no es vol que passi, que en la consecuci\u00f3 del que es desitja que passi<\/span>. O, dit d\u2019una altra manera, si hi ha conflictes entre una cosa i una altra, s\u2019escull la primera. La prevenci\u00f3 abusiva tractaria de reduir la probabilitat d\u2019ocurr\u00e8ncia d\u2019un risc a zero, com a requisit previ per a comprometre\u2019s amb una acci\u00f3.<\/p>\n

De certa manera, denota una intoler\u00e0ncia o hipersensibilitat cap a determinats riscos, objecte de la prevenci\u00f3, i un sentiment d\u2019indefensi\u00f3, recel, sospita, aprensi\u00f3 davant de les situacions on pogu\u00e9s sorgir. Poc perill elimina conductes amb possible \u00e8xit.<\/span><\/p>\n

Hi ha una prevenci\u00f3 pertinent, o convenient, que consisteix a disposar unes mesures simples capaces de reduir significativament la probabilitat del risc i, un cop llavors, oblidar-se\u2019n mentre no es manifesti<\/span>. Amb el risc restant es conviu. La prevenci\u00f3 no ha de ser m\u00e9s costosa, en cap sentit, que el dany que es vol evitar. La prevenci\u00f3 pertinent tranquil\u00b7litza i genera autoconfian\u00e7a.<\/p>\n

Posem un exemple<\/span>: si hem de sortir de viatge, prenem alguna precauci\u00f3 b\u00e0sica: comprovar que el cotxe estigui en bon estat, procurar que el conductor estigui en bon estat (que hagi descansat i no hagi pres drogues) i respectar les normes de tr\u00e0nsit. Aquestes mesures ens donen una seguretat i confian\u00e7a, que ens permet allunyar-nos i centrar-nos en una altra cosa: el paisatge, la m\u00fasica del casset, la conversa amb el company de viatge, etc., i mantenir una atenci\u00f3 flotant sobre la conducci\u00f3 que ens permet detectar i respondre a qualsevol eventualitat. Sense les mesures citades, la consci\u00e8ncia del risc d\u2019accident automobil\u00edstic ens faria estar m\u00e9s tensos i insegurs.<\/p>\n

Hi ha una prevenci\u00f3 improcedent, o inconvenient, caracteritzada per la pretensi\u00f3 d\u2019esgotar de manera anticipada totes i cadascuna de les possibilitats de materialitzaci\u00f3 del risc<\/span>, amb la seva circumst\u00e0ncia concreta i les conseq\u00fc\u00e8ncies en cada moment del desenvolupament de l\u2019acci\u00f3. Es tracta d\u2019evitar ser sorpr\u00e8s, d\u2019estar sobre av\u00eds davant de qualsevol possibilitat degradat\u00f2ria, cosa que implica imaginar amb la major definici\u00f3 tot el que no cau dins de l\u2019impossible.<\/p>\n

Aix\u00f2 ens porta a estar constantment en actitud de \u00abpreveniu\u00bb, expressi\u00f3 utilitzada militarment per indicar una situaci\u00f3 de m\u00e0xima alerta i tensi\u00f3 per entrar en acci\u00f3 perqu\u00e8 alguna cosa incerta i amena\u00e7adora pot passar en qualsevol moment. Res, per natural que sembli, \u00e9s irrellevant, pot amagar una trampa a la qual, a ser possible, cal anticipar-se. Per contra, est\u00edmuls neutres i irrellevants, sota l\u2019actitud suspica\u00e7 i sospitosa es converteixen en predictors d\u2019una situaci\u00f3 amena\u00e7adora (generaci\u00f3 d\u2019indicis, sesgos cognotivos) i creen alarma<\/span>. A difer\u00e8ncia de la prevenci\u00f3 pertinent, la improcedent, un cop establerta, no genera seguretat, relaxaci\u00f3 i confian\u00e7a, ni permet centrar-se en una altra cosa.<\/p>\n

Tornem a l\u2019exemple<\/span>: si hem de sortir de viatge, ens assegurarem que el cotxe estigui en bon estat, procurarem estar en bones condicions f\u00edsiques i mentals (encara que la preocupaci\u00f3 pel pitjor no ens hagi deixat descansar b\u00e9), respectarem les normes de tr\u00e0nsit per\u00f2, a m\u00e9s, calcularem ja a la carretera, o abans, les mil i una possibilitats que passi alguna cosa:<\/p>\n

– i si es rebenta una roda? Anir\u00e9 a 90 km per hora.<\/em><\/p>\n

       – i si al revolt aquell cami\u00f3 se\u2019m tira a sobre. Redueixo i espero que en surti.<\/em><\/p>\n

       – i si em marejo i em falta l\u2019aire? Qui m\u2019assegura que no em pot passar alguna cosa?<\/em><\/p>\n

I, aix\u00ed, a cada moment.<\/p>\n

La llista \u00e9s tan llarga que sentim que una cosa o altra passar\u00e0 si un miracle no hi posa remei, no el que nosaltres, que ens veiem desbordats, podem fer.<\/p>\n

Evidentment, no hem gaudit ni de la conducci\u00f3, ni del paisatge, ni de la m\u00fasica, ni hem parlat amb el company. Potser estem adolorits, una mica marejats, blancs i amb la por al cos. Potser en el revolt, pendents de si, com hav\u00edem conjecturat abans, el cami\u00f3 s\u2019apropa a la ratlla divis\u00f2ria, ens hem apropat massa a la dreta sense veure la graveta i hem derrapat, malgrat que el cami\u00f3 anava perfectament per al seu carril. Una altra eventualitat que hem de tenir en compte per endavant en el proper viatge, no sigui que si no ho tenim present se\u2019ns oblidi, no ho veiem i ens emportem la sorpresa.<\/p>\n

L\u2019experi\u00e8ncia de la prevenci\u00f3, quan \u00e9s pertinent, genera tranquil\u00b7litat, seguretat i distensi\u00f3, i pot portar a abusar-ne com a mecanisme d\u2019autoregulaci\u00f3 quan es vol aconseguir aquests mateixos objectius.<\/span><\/p>\n

L\u2019ab\u00fas de la prevenci\u00f3 implica una extralimitaci\u00f3 en el c\u00e0lcul dels riscos, un proc\u00e9s de generaci\u00f3 d\u2019indicis, o conversi\u00f3 de senyals neutres en senyals d\u2019alerta per mitj\u00e0 de l\u2019alteraci\u00f3 de la seva significaci\u00f3, i un proc\u00e9s d\u2019autoobservaci\u00f3 o atenci\u00f3 autoenfocada; factors que de manera com\u00fa estan interrelacionats entre si.<\/p>\n

Font<\/span>: Baeza Villarroel, J.C. (1994) ISBN: 84-490-0131-5. Ilustraci\u00f3n: Francisco Garc\u00eda. Cl\u00ednica de la Ansiedad.<\/p>\n

V\u00eddeo Il-lustratiu: Administraci\u00f3n de preocupaciones<\/em><\/span><\/p>\n