{"id":56416,"date":"2015-09-24T01:30:53","date_gmt":"2015-09-23T23:30:53","guid":{"rendered":"https:\/\/clinicadeansiedad.com\/uncategorized-ca\/ansiedad-sesgo-falsacional-inversion-de-la-carga-de-la-prueba\/"},"modified":"2024-02-19T12:56:38","modified_gmt":"2024-02-19T12:56:38","slug":"ansiedad-sesgo-falsacional-inversion-de-la-carga-de-la-prueba","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/clinicadeansiedad.com\/ca\/de-malament-a-pitjor\/psico-logicas-del-miedo\/ansiedad-sesgo-falsacional-inversion-de-la-carga-de-la-prueba\/","title":{"rendered":"Biaix falsacional: inversi\u00f3 de la c\u00e0rrega de la prova"},"content":{"rendered":"

Als processos d\u2019atendre i de significar-interpretar en segueix un altre: comprovar la hip\u00f2tesis o la formulaci\u00f3 a falsejar<\/span>.<\/p>\n

Cal una breu disquisici\u00f3 que resultar\u00e0 aclaridora per al proc\u00e9s que es pret\u00e9n explicar. En un estat de dret, amb totes les garanties, regeix l\u2019anomenada presumpci\u00f3 d\u2019innoc\u00e8ncia, cosa que significa que una persona, malgrat els possibles incid\u00eds en contra, \u00e9s considerada com a innocent mentre no es demostri el contrari. \u00c9s a dir, la c\u00e0rrega de la prova<\/span> recau sobre la demostraci\u00f3 de culpabilitat. La hip\u00f2tesis a falsejar \u00e9s la innoc\u00e8ncia, que es prendr\u00e0 com a certa mentre no s\u2019aportin proves contrastades i suficient del contrari.<\/p>\n

Doncs b\u00e9, encara que la majoria de nosaltres no som jutges o investigadors professionals, cont\u00ednuament manegem conjuntures, generem hip\u00f2tesis, intentem contrastar-les \u2013les sotmetem a proves\u2013 i obrem en conseq\u00fc\u00e8ncia en una determinada direcci\u00f3<\/span>.<\/p>\n

En circumst\u00e0ncies regulars, pel que fa a la nostra salut, el treball, la parella, impera la presumpci\u00f3 de normalitat malgrat l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019alguns problemes en cada una d\u2019aquestes \u00e0rees, m\u00e9s o menys excepcionals, que potser criden la nostra atenci\u00f3 o ens generen algun dubte o desconfian\u00e7a.<\/p>\n

En situacions normalitzades, que no impliquen riscos especials, en qu\u00e8 la probabilitat subjectiva d\u2019ocurr\u00e8ncia de perill \u00e9s escassa o les circumst\u00e0ncies menors, all\u00f2 excepcional, imprevist o incert no alteren la presumpci\u00f3 de normalitat<\/span>. Aix\u00ed, per exemple, si anem pel carrer i se\u2019ns apropa alg\u00fa les intencions del qual no coneixem, en principi considerem, malgrat aix\u00f2, que no passa res amena\u00e7ador mentre no es demostri el contrari i, aix\u00f2, encara que ens hagi generat certa inquietud o alerta; qui s\u2019apropa no \u00e9s un delinq\u00fcent \u2013un lladre o un terrorista\u2013 mentre no es manifesti expl\u00edcitament en aquest sentit. Un altre exemple, si la nostra parella es arriba una mica m\u00e9s tard de l\u2019hora habitual en qu\u00e8 arriba a casa \u2013fet que no deixa de cridar-nos l\u2019atenci\u00f3 i de generar-nos certa preocupaci\u00f3\u2013 considerem, malgrat l\u2019estranyesa que aquesta circumst\u00e0ncia ens pot produir, que el motiu ser\u00e0 intranscendent o poc preocupant, mentre no es demostri el contrari. Un \u00faltim exemple, si un dia ens fa mal el cap i ens produeix un malestar intens i condiciona els nostres plans, entenem, que malgrat descon\u00e8ixer el motiu, la nostra salut no es troba compromesa, mentre no es demostri el contrari.<\/p>\n

En situacions considerades d\u2019excepci\u00f3, quan l\u2019ansietat i la inseguretat davant d\u2019un suposat perill s\u00f3n molt intenses i no es poden assumir, es produeix, normalment d\u2019una manera autom\u00e0tica, un canvi en els processos i m\u00e8todes d\u2019an\u00e0lisi: la inversi\u00f3 de la c\u00e0rrega de prova<\/span>, proc\u00e9s que sota determinades condicions pot tenir un clar valor adaptatiu davant de perills greus, traum\u00e0tics o de conseq\u00fc\u00e8ncies irreversibles.<\/p>\n

En una situaci\u00f3 de guerra, conflicte social greu, viol\u00e8ncia i actes de terror \u00e9s probable que els individus que s\u2019apropin a persones o llocs especialment exposats o sensibles, siguin considerats, d\u2019entrada, com a malfactors, encara que no ho semblin i encara que es desitgi profundament que no ho siguin. Perqu\u00e8 siguin considerats inofensius han de superar una s\u00e8rie de perquisicions, revisions m\u00e8diques, interrogatoris, proves, contraproves encaminades a demostrar que no s\u00f3n el que es presumeix. Aix\u00ed procedeix tamb\u00e9 la persona gelosa davant d\u2019un retard de la parella, o l\u2019hipocondr\u00edac davant d\u2019una mol\u00e8stia f\u00edsica. \u00c9s a dir, es pren all\u00f2 temut per cert, mentre no es demostri el contrari<\/span>.<\/p>\n

En tots els casos, la persona que se sent amena\u00e7ada, nom\u00e9s se sentir\u00e0 tranquil\u00b7la quan s\u2019hagi demostrat la innoc\u00e8ncia o la innocu\u00eftat<\/span> del transe\u00fcnt, el retard de la parella o de la naturalesa dels s\u00edmptomes Innoc\u00e8ncia caduca i ef\u00edmera, que queda nom\u00e9s corroborada per aquesta determinada circumst\u00e0ncia. Si en els propers dies es repeteix una cosa semblant, les perquisicions, proves i ex\u00e0mens d\u2019avui no s\u00f3n probatoris de res: que la nostra parella no es retard\u00e9s ahir per flirtejar amb l\u2019amant, no vol dir que avui no s\u2019hagi vestit per a l\u2019altra persona. Que el mal de la setmana passada no fos a causa del c\u00e0ncer no vol dir que ho sigui el d\u2019avui, fins i tot podria ser que, llavors, el metge s\u2019hagu\u00e9s equivocat, l\u2019esc\u00e0ner no hagu\u00e9s funcionat correctament en aquell moment o que l\u2019analista traspaper\u00e9s els expedients. Per qu\u00e8 aquestes coses passes, no?<\/p>\n

Fuente<\/span>: J. Carlos Baeza Villarroel. Cl\u00ednica de la Ansiedad, 2008. Psic\u00f2legs a Madrid i a Barcelona especialitzats en el tractament de l\u2019ansietat.<\/p>\n

V\u00eddeo Il-lustratiu<\/span>:  biaixos cognitius falsacional i final\u00edstic en trastorns de l\u2019ansietat<\/em><\/span>. Jose Carlos Baeza Villaroel. II Jornades sobre emocions i benestar organitzades per la Societat Espanyola per a l\u2019Estudi de l\u2019Ansietat i l\u2019Estr\u00e8s (SEAS) i la Fundaci\u00f3 Mutua Madrilenya (FMM). Madrid, 1, 2 i 3 d\u2019octubre de 2009. Podeu descarregar el v\u00eddeo gravat i dif\u00f3s per FMM<\/a><\/p>\n