{"id":56398,"date":"2015-09-24T01:27:53","date_gmt":"2015-09-23T23:27:53","guid":{"rendered":"https:\/\/clinicadeansiedad.com\/uncategorized-ca\/ansiedad-sesgos-atencional-e-interpretativo\/"},"modified":"2025-09-17T12:24:45","modified_gmt":"2025-09-17T10:24:45","slug":"ansiedad-sesgos-atencional-e-interpretativo","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/clinicadeansiedad.com\/ca\/de-malament-a-pitjor\/psico-logicas-del-miedo\/ansiedad-sesgos-atencional-e-interpretativo\/","title":{"rendered":"Ansietat: biaixos atencionals i interpretatius"},"content":{"rendered":"

Davant de les aparicions eventuals d\u2019un perill, l\u2019organisme reserva, priorit\u00e0riament, gran part dels recursos (atencionals, de pensament, motors i metab\u00f2lics) per a la disposici\u00f3 d\u2019accions defensives, en detriment d\u2019altres accions que queden relegades o assistides sota m\u00ednims<\/span>. Si, per exemple, posem per cas, un recol\u00b7lector acut a menjar i aplegar fruits d\u2019un paratge determinat on, en un moment donat, apareixen senyals de la possible pres\u00e8ncia d\u2019un lle\u00f3 a prop, t\u00e9 molt de sentit adaptatiu per a la seva superviv\u00e8ncia \u2013i, per extensi\u00f3, per a la de la seva esp\u00e8cie\u2013, que l\u2019organisme entengui que ha d\u2019atendre, preocupar-se i ocupar-se, preferentment, que no se\u2019l mengin, abans que de menjar, i disposa de les seg\u00fcents operacions pertinents<\/span>:<\/p>\n

    \n
  1. Aguditzar els sentits pel que fa als est\u00edmuls rellevants indicadors de l\u2019evoluci\u00f3 de l\u2019amena\u00e7a (sorolls, olors, moviments) \u2013atenci\u00f3 selectiva, biaix atencional.<\/li>\n
  2. Obstaculitzar la recepci\u00f3 i el processament d\u2019altres est\u00edmuls no relacions amb l\u2019amena\u00e7a (textura, color, valor nutritiu). El sistema d\u2019alerta considerar\u00e0 una distracci\u00f3 injustificada atendre una altra cosa que no sigui el possible perill imminent, o que est\u00e0 per venir.<\/li>\n
  3. Relacionar possibles indicis amb l\u2019amena\u00e7a, normalment neutres, o de proced\u00e8ncia incerta, i susceptible de diferents interpretacions \u2013biaix interpretatiu\u2013, per exemple, moviments de joncs.<\/li>\n
  4. La recuperaci\u00f3 d\u2019informacions guardades en la mem\u00f2ria sobre inconvenients i perills \u2013biaix memor\u00edstic\u2013, particularment sobre les associades o associables a la situaci\u00f3 i circumst\u00e0ncia.<\/li>\n
  5. Preparar-se per respostes de fugida, cerca de protecci\u00f3 i condicions de seguretat o d\u2019evitaci\u00f3 del dany. Fins i tot podria ser que l\u2019animal defequ\u00e9s, de manera que alguns recursos fisiol\u00f2gics i metab\u00f2lics disposats per propiciar els processos digestius, es desactivessin i quedessin disponibles per a l\u2019eventual resposta defensiva.<\/li>\n<\/ol>\n

    Els anomenats biaixos atencionals i interpretatius<\/span> han merescut una notable consideraci\u00f3 i estudi en els trastorns de l\u2019ansietat. Tamb\u00e9 els biaixos de mem\u00f2ria, encara que en menor mesura i amb resultats m\u00e9s controvertits. Per a una revisi\u00f3 m\u00e9s detallada d\u2019aquestes q\u00fcestions podeu consultar Arcos Guijarro i Cano Vindel (1999). Cal afegir aquests dos altres biaixos, el falsacional i el final\u00edstic (Baeza, 2008) que formarien part dels processos de valoraci\u00f3 (appraisal<\/em>) o de revaloraci\u00f3 de la informaci\u00f3 i de les respostes estrat\u00e8giques que s\u2019han de prendre.<\/p>\n

    El biaix falsaciona<\/span>l fa refer\u00e8ncia a la inversi\u00f3 dels processos l\u00f2gics i operatius relacionats amb la \u00abc\u00e0rrega de la prova\u00bb: en situacions normalitzades, malgrat la exist\u00e8ncia d\u2019indicis contradictoris, la c\u00e0rrega de la prova tendeix a recaure a demostrar que passa alguna cosa \u00abanormal\u00bb; en situacions d\u2019excepci\u00f3 \u2013por no assumible\u2013 el que s\u2019ha de demostrat \u00e9s que no passa res, \u00e9s a dir, la por est\u00e0 en curs mentre no es demostri el contrari.<\/p>\n

    El biaix final\u00edstic<\/span> fa refer\u00e8ncia a l\u2019establiment d\u2019objectius finals de l\u2019acci\u00f3 en una situaci\u00f3 determinada. Els objectius condicionen les funcions cognitives i operatives que han d\u2019impedir-los. En una situaci\u00f3 normalitzada \u2013perill assumible\u2013, l\u2019objectiu tendeix a establir-se en funci\u00f3 del \u00abque es vol que passi\u00bb, cosa que requereix i determina estrat\u00e8gies operatives i assist\u00e8ncies cognitives coherents amb aquell objectiu.<\/p>\n

    Generalment, els estudis emp\u00edrics mostren que aquelles persones amb un sistema d\u2019alerta m\u00e9s sensible, vinculat a factors predisposicionals d\u2019origen biol\u00f2gic o a l\u2019ansietat com a tret de personalitat, mostren m\u00e9s tend\u00e8ncia als baixos mencionats anteriorment.<\/span><\/p>\n

    Biaix atencional<\/span><\/p>\n

    Normalment, davant de situacions de perill, l\u2019atenci\u00f3 es dirigeix selectivament a senyals de perill relacionades amb l\u2019amena\u00e7a i la seva evoluci\u00f3, i es veu obstaculitzada la recepci\u00f3 i el processament d\u2019altres est\u00edmuls no relacionats amb l\u2019amena\u00e7a. L\u2019ansietat, com a sistema d\u2019alerta considerar\u00e0 una distracci\u00f3 injustificada atendre una cosa que no fos el possible perill imminent o per venir.<\/p>\n

    En l\u2019estudi del biaix atencional hi ha dos enfocaments. El primer el relaciona amb la vigil\u00e0ncia o expectativa, tamb\u00e9 anomenat biaix pre-atentiu, en el qual es produeix una orientaci\u00f3 cap a material de car\u00e0cter amena\u00e7ador de probable aparici\u00f3 (Boradbent i Broadbent, 1988). \u00c9s a dir, el fenomen b\u00e0sic del biaix atencional consisteix en l\u2019atenci\u00f3 preferent cap a est\u00edmuls indicadors de perill o amena\u00e7a potencial, en comparaci\u00f3 amb est\u00edmuls emocionalment neutres, particularment quan uns i altres es presenten de manera concurrent.<\/p>\n

    En segon lloc, el conegut com a biaix de processament de l\u2019est\u00edmul, en el qual l\u2019atenci\u00f3 se centra a processar un est\u00edmul present de car\u00e0cter negatiu (Bradley, Mogg, Falla i Hamilton, 1998). \u00c9s a dir, davant de situacions de perill, l\u2019atenci\u00f3 es dirigeix selectivament a senyals relacionables amb l\u2019amena\u00e7a i la seva evoluci\u00f3.<\/p>\n

    Aquestes dues formes de biaix es relacionen amb les dues formes d\u2019atenci\u00f3 proposades per Posner i Petersen (1990), l\u2019atenci\u00f3 com a estat d\u2019alerta associada a la detecci\u00f3 d\u2019un est\u00edmul de probable aparici\u00f3 i l\u2019atenci\u00f3 orientada al processament d\u2019un esdeveniment ja present.<\/p>\n

    <\/u>Biaix interpretatiu<\/span><\/p>\n

    El biaix interpretatiu \u2013recordem que \u00e9s considerar est\u00edmuls ambigus i equ\u00edvocs com a indicadors de perill\u2013, s\u2019expressa de maneres diferents segons el cas: en el trastorn d\u2019ansietat generalitzada, \u00e9s ampli i gen\u00e8ric, referit a amenaces m\u00faltiples i diverses; en pacients afectats per ansietat d\u2019avaluaci\u00f3 de biaix d\u2019interpretar negativament est\u00edmuls ambigus afecta als relacionats amb la valoraci\u00f3 o imatge social; en el cas dels hipocondr\u00edacs, es produeix sobre est\u00edmuls neutres, relacionats amb la salut: mol\u00e8sties inespec\u00edfiques, mals de caps intranscendents, etc.<\/p>\n

    \u00c9s m\u00e9s probable que es produeixi aquest biaix en persones amb alts nivells d\u2019ansietat, tret que es troben sotmeses a una situaci\u00f3 estressant (Mathews i MacLeod, 2002).<\/p>\n

    V\u00eddeo Ilustratiu<\/span>: biaixos cognitius falsacional i final\u00edstic en trastorns de l\u2019ansietat<\/span><\/em>. Jose Carlos Baeza Villaroel. II Jornades sobre emocions i benestar organitzades per la Societat Espanyola per a l\u2019Estudi de l\u2019Ansietat i l\u2019Estr\u00e8s (SEAS) i la Fundaci\u00f3 Mutua Madrilenya (FMM). Madrid, 1, 2 i 3 d\u2019octubre de 2009. Podeu descarregar el v\u00eddeo gravat i dif\u00f3s per FMM<\/a>.<\/p>\n