{"id":56316,"date":"2017-01-05T17:06:16","date_gmt":"2017-01-05T16:06:16","guid":{"rendered":"https:\/\/clinicadeansiedad.com\/uncategorized-ca\/ansiedad-el-temor-a-perder-el-control-o-volverse-loco\/"},"modified":"2024-02-19T12:56:50","modified_gmt":"2024-02-19T12:56:50","slug":"ansiedad-el-temor-a-perder-el-control-o-volverse-loco","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/clinicadeansiedad.com\/ca\/problemes\/ansiedad-y-otros\/ansiedad-el-temor-a-perder-el-control-o-volverse-loco\/","title":{"rendered":"Ansietat: La por a perdre el control o tornar-se boig"},"content":{"rendered":"

La por a perdre el control sobre el propi pensament, conducta o impulsos \u00e9s freq\u00fcent en els trastorns d\u2019ansietat.<\/span> D\u2019alguna manera, aquest sentiment, o pre-sentiment, \u00e9s consubstancial a l\u2019experi\u00e8ncia d\u2019ansietat elevada. Si l\u2019ansietat t\u00e9 relaci\u00f3, com hem assenyalat en altres documents del web, amb la percepci\u00f3 del subjecte quan es veu desbordat, respecte a la seva capacitat i recursos, per les demanes i exig\u00e8ncies del mitj\u00e0 (extern o intern), \u00e9s natural que aquesta experi\u00e8ncia s\u2019equipari a la p\u00e8rdua de control sobre un mateix o sobre el mitj\u00e0: quan tenim una dificultat per\u00f2 \u00e9s assumible, considerem que tenim els recursos, els suports i les capacitats per afrontar-ho i diem, col\u00b7loquialment, que \u00abtenim un problema, que no est\u00e0 resolt per\u00f2 que est\u00e0 controlat\u00bb. Si, per contra, ens trobem excedits o desbordats diem \u00abtenim un problema, que no est\u00e0 resolt, ni sota control\u00bb, \u00e9s a dir, ens sentim a merc\u00e8 de les circumst\u00e0ncies.<\/p>\n

\u00c9s probable que l\u2019ansietat alteri l\u2019execuci\u00f3 de repertoris de conducta, fins i tot alguns que normalment \u00absurten sols\u00bb, sense que la consci\u00e8ncia actu\u00ef, ja sigui perqu\u00e8 es tracta de respostes aut\u00f2nomes o b\u00e9 automatitzades despr\u00e9s d\u2019un proc\u00e9s d\u2019aprenentatge i entrenament: l\u2019articulaci\u00f3, la flu\u00efdesa de la parla, l\u2019atenci\u00f3 i la concentraci\u00f3, la resposta sexual, la conciliaci\u00f3 de la son, etc. La percepci\u00f3 d\u2019aquests errors<\/em>, crea dubtes sobre l\u2019adequada regulaci\u00f3 i produeix desconfian\u00e7a sobre el funcionament normal i correcte de les funcions i facultats en la persona que els experimenta.<\/span><\/p>\n

En alguns casos, l\u2019ansietat genera, com a part dels s\u00edmptomes i manifestacions, una sensaci\u00f3 d\u2019estranyesa i irrealitat, com si estigu\u00e9ssim veient la realitat a trav\u00e9s d\u2019un vidre o \u00abcom en una pel\u00b7l\u00edcula\u00bb, com si ens sent\u00edssim aliens a nosaltres mateixos (despersonalitzaci\u00f3) o a l\u2019entorn (desrealitzaci\u00f3).<\/p>\n

De la mateixa manera que la sobre-preocupaci\u00f3 per la salut f\u00edsica porta a la vigil\u00e0ncia i a l\u2019observaci\u00f3 de diferents funcions i manifestacions fisiol\u00f2giques, la por a perdre el control porta a l\u2019autoobservaci\u00f3 i el seguiment del nostre pensament, i a l\u2019execuci\u00f3 d\u2019activitats i els seus possibles efectes.<\/p>\n

La por a tornar-se boig<\/span><\/p>\n

A vegades, aquest sentiment de descontrol, desordre o irrealitat s\u2019equipara a la idea de trastocar-se o tornar-se boig. En casos extrems, aquesta por \u00e9s a la base de les anomenades \u00abf\u00f2bies d\u2019impulsi\u00f3\u00bb<\/span>, que es caracteritzen per la percepci\u00f3 d\u2019un alt risc de perdre el cap, trastocar-se en un moment donat i, com a conseq\u00fc\u00e8ncia, fer alguna cosa greu i irreversible, com ara llan\u00e7ar-se pel balc\u00f3, fer mal a nens o a altres persones amb ganivets o d\u2019altres maneres, emp\u00e8nyer alg\u00fa al tren o a la cal\u00e7ada quan passen els cotxes, etc.<\/p>\n

La presumpci\u00f3 de que podria trastocar-se, porta a la persona a estar especialment altera i evitar aquelles circumst\u00e0ncies (balcons, jugar amb nens petits, etc.) en qu\u00e8, si s\u2019arrib\u00e9s a perdre la ra\u00f3, les conseq\u00fc\u00e8ncies fossin m\u00e9s greus i irreversibles. No \u00e9s que tingui la intenci\u00f3 de fer-ho i s\u2019hagi de vigilar-lo per impedir-ho (com a vegades pensen els propis pacients). Tot el contrari, \u00e9s l\u2019\u00faltim que voldrien que els pass\u00e9s i, per aquesta ra\u00f3, volen estar advertits i prevenir els riscos perqu\u00e8 ni tan sols en un suposat \u00abmoment de bogeria\u00bb poguessin fer-ho.<\/p>\n

Diguem que, d\u2019alguna manera, s\u2019ha donat al cervell l\u2019ordre que no s\u2019oblidi d\u2019aquest risc \u2013d\u2019altra banda inexistent\u2013, i dispari alarmes quan les conseq\u00fc\u00e8ncies de la suposada p\u00e8rdua de la ra\u00f3 poguessin ser extremes. Per tant, el sistema d\u2019avisos i d\u2019advert\u00e8ncies associades al mecanisme de l\u2019ansietat fa que vinguin al pensament, de manera reiterada, imatges i idees, molt particularment quan s\u2019est\u00e0 davant de circumst\u00e0ncies m\u00e9s cr\u00edtiques (pres\u00e8ncia de ganivets, al\u00e7ades, etc.). L\u2019objectiu \u00e9s prevenir-se d\u2019un mateix si es don\u00e9s la suposada bogeria.<\/span><\/p>\n

Aquests pensaments, que confonen i importunen a l\u2019individu, s\u00f3n efecte de sistemes de prevenci\u00f3 extremats, malgrat aix\u00f2, s\u00f3n agafats pel subjecte com si fossin impulsos interns o pensaments perversos que els portaran a fer all\u00f2 que no volen. Encara que no tenen res a fer, molts pacients interpreten aquest fenomen com a indicadors d\u2019estar patint, o arribar a patir, trastorns mentals de tipus psic\u00f2tic, com ara l\u2019esquizofr\u00e8nia<\/span>. \u00c9s impossible tornar-se boig com a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019una crisi de p\u00e0nic o d\u2019altres trastorns d\u2019ansietat.<\/p>\n

_________
\nFont<\/strong>: J. Carlos Baeza Villarroel (2006). Cl\u00ednica de l’Ansietat. Especialistes a Madrid i Barcelona. Psic\u00f2legs i psiquiatres.<\/p>\n

Video il.lustratiu: El temor a perder el control o a volverse loco <\/em><\/span><\/p>\n