La cura del nostre cos i les preocupacions raonables per la salut s\u00f3n conductes adequades, serveixen per prevenir diferents malalties. I, sens dubte, quan es pateix realment una malaltia, s\u00f3n encara m\u00e9s adequades, sempre que siguin proporcionals a la malaltia.<\/p>\n
El que passa en la hipocondria \u00e9s una preocupaci\u00f3 desorbitada a patir malalties que no es tenen, o si es tenen, no justifiquen aquesta preocupaci\u00f3. Les cavil\u00b7lacions es basen en petites sensacions f\u00edsiques vagues i imprecises. Aquesta preocupaci\u00f3 immensa genera molta angoixa i sol comportar que la persona descuri diferents activitats que abans feia amb normalitat: decuit de la feina, de la vida social, de la parella i d\u2019activitats d\u2019oci.<\/p>\n
Els components essencials de la hipocondria es poden dividir en tres blocs<\/span>:<\/p>\n Cognitius:<\/span><\/p>\n Emocional-fisiol\u00f2gics<\/span>:<\/p>\n Conductuals: <\/span><\/p>\n Encara que la hipocondria com a trastorn es independent de l\u2019ansietat i la depressi\u00f3, moltes vegades apareixen hi apareixen juntes. Aquesta coexist\u00e8ncia s\u2019explica per diversos motius. El to d\u2019\u00e0nim negatiu fa que ens centrem m\u00e9s en nosaltres mateixos, porta a interpretar sensacions neutres com a senyals de perill potencial de la malaltia i torna catastrofistes les preocupacions per patir una malaltia i el que significaria patir-la. No s\u2019ha d\u2019oblidar que les pr\u00f2pies emocions negatives poden generar s\u00edmptomes f\u00edsics \u2014l\u2019ansietat, per exemple, genera palpitacions, suors, tremolors o marejos\u2014 que poden ser vistos com a malaltia f\u00edsica si se\u2019n desconeix l\u2019origen o, fins i tot, poden afavorir l\u2019aparici\u00f3 d\u2019altres problemes de salut (\u00falceres, psoriasis, cefalees tensionals, hipertensi\u00f3 arterial, asma bronquial, etc.).<\/p>\n Entre els factors que faciliten l\u2019inici dels quadres d\u2019hipocondria, hi ha els seg\u00fcents: <\/span><\/p>\n Un vegada iniciada la hipocondria, hi ha altres factors que contribueixen a mantenir-la: <\/span><\/p>\n En medicina, aquesta malaltia t\u00e9 una mala acceptaci\u00f3 i enteniment. La relaci\u00f3 metge-pacient es va deteriorant. El pacient no est\u00e0 satisfet amb les explicacions m\u00e8diques, les quals diuen que no t\u00e9 cap problema f\u00edsic o que \u00e9s un malalt imaginari. Des del punt de vista psicol\u00f2gic, una vegada s\u2019ha comprovat que es t\u00e9 un estat de salut bo, el tractament se centra en les preocupacions per la salut, les emocions i les conductes associades. Els medicaments no solen ser efectius, excepte en la mesura que redueixen l\u2019ansietat o el des\u00e0nim.<\/p>\n ________ M\u00e9s informaci\u00f3<\/strong><\/p>\n Avia, M.D. (1993). Hipocondr\u00eda. Barcelona. Ediciones Mart\u00ednez Roca S.A.<\/p>\n Bauris, M. (1990). Hipocondr\u00eda. Barcelona. Gedisa Editorial.<\/p>\n First,M; Frances, A.; Pincus H.A. (1999). DSM-IV: Manual de diagn\u00f3stico diferencial. Barcelona. Ed. Masson.<\/p>\n First,M; Frances, A.; Pincus H.A. (2002). DSM-IV: Manual diagn\u00f3stico y estad\u00edstico de los trastornos mentales. Barcelona. Ed. Masson.<\/p>\n Radio Televisi\u00f3n Espa\u00f1ola: Hipocondr\u00edacos, programa La observadora<\/em>,\n
\n
\n
\n
\n
\nFont:<\/span> Cl\u00ednica de l’ Ansietat. Psic\u00f3legs i psiquiatres a Barcelona i Madrid.<\/p>\n
\nem\u00e8s el 5 de maig del 2014, amb la participaci\u00f3 de Rosa Le\u00f3n, psic\u00f2loga de Cl\u00ednica de la Ansiedad:<\/span><\/p>\n