{"id":56241,"date":"2015-09-23T04:56:31","date_gmt":"2015-09-23T04:56:31","guid":{"rendered":"https:\/\/clinicadeansiedad.com\/uncategorized-ca\/ansiedad-y-miedos-en-la-infancia\/"},"modified":"2024-02-19T12:58:01","modified_gmt":"2024-02-19T12:58:01","slug":"ansiedad-y-miedos-en-la-infancia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/clinicadeansiedad.com\/ca\/problemes\/ansiedad-por-separacion\/ansiedad-y-miedos-en-la-infancia\/","title":{"rendered":"Ansietat i pors en la inf\u00e0ncia"},"content":{"rendered":"

Introducci\u00f3<\/span><\/p>\n

L\u2019ansietat \u00e9s una resposta normal i adaptativa envers les amenaces reals o imaginaris que prepara a l\u2019organisme per reaccionar enfront una situaci\u00f3 de perill. Quan s\u2019experimenta l\u2019ansietat enfront un est\u00edmul espec\u00edfic (avi\u00f3, serps, ascensor) es parla de pors o temors. Molts nens tenen por a diferents est\u00edmuls: la por a la separaci\u00f3, als est\u00edmuls desconeguts (com a les persones estranyes) o la por a est\u00edmuls que van poder ser perillosos per a l\u2019esp\u00e8cie en altres per\u00edodes de l\u2019evoluci\u00f3 (al\u00e7ades o serps), s\u00f3n freq\u00fcents a determinades edats.  Es tracta de pors modulats per l\u2019experi\u00e8ncia que s\u00f3n transitoris i acostumen a desapar\u00e8ixer a mida que el nen creix.<\/p>\n

Tot i aix\u00f2, quan aquestes pots persisteixen en el temps, causen malestar en el nen o impedeixen el desenvolupament normal reben el nom de trastorn d\u2019ansietat i poden ser objecte d\u2019atenci\u00f3 psicol\u00f2gica. Es considera habitual i normal que un nen de cinc anys experimenti certa por a separar-se dels pares. Malgrat aix\u00f2, si aquesta por es mant\u00e9 als 14 anys i el nen, per exemple, evita dormir a casa d\u2019un altre familiar o amic, no va de col\u00f2nies per por a separar-se dels pares, ja no parlem de por, sin\u00f3 d\u2019un trastorn d\u2019ansietat per separaci\u00f3.<\/p>\n

En aquest apartat, s\u2019anomenen les pors i les preocupacions que s\u00f3n normals a determinades edats i es descriuen els trastorns d\u2019ansietat que, amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia, es donen a la inf\u00e0ncia i a l\u2019adolesc\u00e8ncia.<\/p>\n

Pors normals en la inf\u00e0ncia<\/span><\/p>\n

Fins als 6 mesos d\u2019edat, el nen pot tenir por a perdre la base de la sustentaci\u00f3, el suport o l\u2019equilibri en l\u2019espai, als sorolls forts, intensos i desconeguts. \u00c9s caracter\u00edstic en els dos primers anys de vida, tenir por als estranys, siguin persones o objectes: la por als desconeguts, a ser abandonats, a certs objectes o a llocs no comuns. La por als estranys es modula per l\u2019experi\u00e8ncia. \u00c9s menor si el contacte amb els estranys es realitza en companya de persones amb les quals el nen mant\u00e9 un vincle afectiu (els pares, per exemple); si el contacte amb la persona estranya no es realitza bruscament, sin\u00f3 de manera gradual, i si no \u00e9s de curta durada. Com m\u00e9s alta sigui l\u2019exposici\u00f3 del beb\u00e8 a persones desconegudes, menor ser\u00e0 la por, perqu\u00e8 s\u2019adaptar\u00e0 a la nova situaci\u00f3 m\u00e9s f\u00e0cilment.<\/p>\n

En els nens de 2-4 anys, pot apar\u00e8ixer la por als animals, a la foscor i als sorolls fors<\/span> provocats per trons o tempestes, per exemple. Entre els 4-6 anys, es mant\u00e9 la por als animals, a la foscor i als sorolls forts, per\u00f2 disminueix la por als estrany i apareix la por a les cat\u00e0strofes i als sers imaginaris (bruixes, fantasmes, monstres, etc.).<\/p>\n

A mida que el nen creix i augment la seva capacitat cognitiva, les pors es tornen una mica m\u00e9s elaborades: por a cat\u00e0strofes o desgracies imaginaries, por al rid\u00edcul i a la desaprovaci\u00f3 social o por al dolor f\u00edsic. En l\u2019aparici\u00f3 d\u2019aquestes pors, hi t\u00e9 molt a veure el contacte del nen amb l\u2019escola, amb altres nens i amb el professorat L\u2019avaluaci\u00f3 de les habilitats escolars i esportives i la comparaci\u00f3 amb la dels altres pot preocupar al nen. Fins als 12 anys, la preocupaci\u00f3 per temes relacions amb l\u2019escola (mal rendiment escolar), amb la fam\u00edlia (possibles conflictes amb els pares), els accidents i les malalties pot ser normal. A aquestes edats, acostuma a ser com\u00fa la por a la mort, a la desaparici\u00f3 dels sers estimats, la por als accidents i als incendis.<\/p>\n

Amb l\u2019arribada de l\u2019adolesc\u00e8ncia, el jove es preocupa especialment de les relacions socials<\/span>, i poden apar\u00e8ixer pors relacionades amb la valoraci\u00f3 personal. \u00c9s caracter\u00edstic d\u2019aquest \u00e8poca la por al ref\u00fas per part d\u2019iguals, la por al frac\u00e0s, la preocupaci\u00f3 per l\u2019aspecte f\u00edsic i per la seva compet\u00e8ncia escolar i intel\u00b7lectual, la por a parlar en p\u00fablic i la relaci\u00f3 amb el sexe oposat.<\/p>\n

Les pors exposades fins aqu\u00ed s\u00f3n molt freq\u00fcents i poden afectar fins a un 40-45% dels nens. L\u2019aparici\u00f3 d\u2019aquestes pors i la durada, aix\u00ed com el grau en qu\u00e8 interfereixen en les activitats que faci el nen en els diferents \u00e0mbits de la vida (fam\u00edlia, escola, amics) dependr\u00e0 de diversos factors. D\u2019una banda, el suport que trobi i de la manera en qu\u00e8 ells l\u2019eduquin. Ser\u00e0 benefici\u00f3s que els pares siguin vistos pel nen com a suports i fonts de seguretat f\u00edsica i afectiva.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, un estil educatiu excessivament sobreprotector podria estar relacionat amb el manteniment d\u2019aquestes pors i el seu agreujament. El paper dels pares haur\u00e0 d\u2019afavorir l\u2019autonomia del nen i permetre al petit allunyar-se d\u2019ells per experimentar noves situacions i comprovar si les seves pors s\u00f3n adequades o no. D\u2019altra banda, que el nen experimenti diferents situacions (escola, esport, activitats extraescolars, excursions, etc.) i que conegui a diferents persones (altres nens, familiars, altres adults, etc.) facilitar\u00e0 la transitorietat i la superaci\u00f3 d\u2019aquestes pors.<\/p>\n

Quan es considera que aquestes pors s\u00f3n un problema psicol\u00f2gic?<\/span> Quan els nens experimenten aquestes pors amb una ansietat elevada, quan eviten situacions relacionades amb ells i la pres\u00e8ncia de les pors altera el funcionament normal a l\u2019escola (per exemple, el nen t\u00e9 problemes per concentrar-se o per fer els deures), amb els amics (quan deixa de fer activitats amb ells per culpa d\u2019aquestes pors) o amb la fam\u00edlia. En aquests casos, aquestes pors reben el nom de f\u00f2bia, i poden ser objecte d\u2019atenci\u00f3 cl\u00ednica.<\/p>\n

Els trastorns d\u2019ansietat en la inf\u00e0ncia i en l\u2019adolesc\u00e8ncia<\/span><\/p>\n

Els trastorns d\u2019ansietat que apareixen m\u00e9s freq\u00fcentment durant la inf\u00e0ncia i\/o l\u2019adolesc\u00e8ncia s\u00f3n l\u2019ansietat de separaci\u00f3, les f\u00f2bies espec\u00edfiques, la f\u00f2bia escolar, la f\u00f2bia social, el trastorn d\u2019ansietat generalitzada i el trastorn obessivocompulsiu,<\/p>\n

Es considera que els trastorns d\u2019ansietat ocupen el tercer lloc pel que fa als trastorns que generen m\u00e9s demanda en la xarxa assistencial per part dels nens i adolescents; els m\u00e9s prevalents s\u00f3n els trastorns per conductes pertorbadores (trastorn de d\u00e8ficit d\u2019atenci\u00f3 amb hiperactivitat, negativisme desafiant, trastorn de conducta) i els trastorns de l\u2019humor (depressi\u00f3). La prevalen\u00e7a dels trastorns d\u2019ansietat varia en funci\u00f3 del sexe i de l\u2019edat. Generalment, s\u2019acostumen a donar amb major freq\u00fc\u00e8ncia en nenes que amb nens. Les f\u00f2bies infantils i l\u2019ansietat de separaci\u00f3 s\u00f3n m\u00e9s freq\u00fcents en la inf\u00e0ncia, mentre que la f\u00f2bia social, l\u2019ansietat generalitzada i el trastorn obsessivocompulsiu poden iniciar-se durant l\u2019adolesc\u00e8ncia. Es tracta de trastorns que acostumen a apar\u00e8ixer associats a altres quadres d\u2019ansietat, i tamb\u00e9 \u00e9s freq\u00fcent la comorbiditat amb la depressi\u00f3.<\/p>\n

Ansietat de separaci\u00f3<\/span><\/p>\n

Fa refer\u00e8ncia a una ansietat elevada que presenta el nen quan se separa realment o suposadament dels seus \u00e9ssers estimats, especialment dels seus pares. El nen es preocupa quan els pare surten de casa (per motius de viatge, de treball o simplement si es retarden en els quefers quotidians fora de casa). El nen tem que els hagi passat alguna cosa dolenta, que es posin malalts o que es morin. Es considera que aquesta ansietat \u00e9s excessiva i \u00e9s habitual que el nen eviti separar-se\u2019n: no vol quedar-se sol a casa, no vol anar a casa d\u2019altres amics o familiar, \u00e9s reticent a marxar d\u2019excursi\u00f3 o de col\u00f2nies, etc. Aquest quadre pot interferir a nivell familiar (els pares es poden sentir confusos o sobrecarregats per la necessitat constant del nen a estar amb ells i a no separar-se\u2019n ni un moment), a nivell escolar (el nen no participa en activitats acad\u00e8miques que s\u00f3n beneficioses per al seu desenvolupament intel\u00b7lectual i social, i que en fomenten l\u2019autonomia; fins i tot, pot produir rebuig a anar a l\u2019escola) i a nivell de les relacions amb els amics.<\/p>\n

Entre els factors etiol\u00f2gics d\u2019aquest trastorn destaquen: esdeveniments traum\u00e0tics per al nen (mort d\u2019algun familiar, separaci\u00f3 dels pares, malaltia), la psicopatologia en els pares (ansietat, depressi\u00f3, trastorn d\u2019angoixa) i un estil educatiu sobreprotector. En molts casos d\u2019ansietat i de preocupaci\u00f3 dels pares pel que fa als perills que poden aguaitar els nens n\u2019obstaculitzen el desenvolupament i independ\u00e8ncia gradual de les figures parentals.<\/p>\n

L\u2019inici d\u2019aquest quadre pot donar-se de manera brusca i presentar per\u00edodes alternats de remissi\u00f3 i d\u2019empitjorament. Pot persistir al llarg del temps.<\/p>\n

F\u00f2bies espec\u00edfiques i f\u00f2bia escolar<\/span><\/p>\n

Les f\u00f2bies espec\u00edfiques o simples es defineixen com una pot excessiva i irracional a est\u00edmuls que de manera real o imaginaria resulten amena\u00e7adors o perillosos per al nen i\/o adolescent. A voltant d\u2019un 3% dels nens compleixen els criteris diagn\u00f2stics per poder ser diagnosticats amb una f\u00f2bia espec\u00edfica.<\/p>\n

Tot i que les f\u00f2bies espec\u00edfiques poden apar\u00e8ixer en l\u2019etapa adulta, la f\u00f2bia als animals, les f\u00f2bies de tipo ambiental (tempestes, trons, etc.) i la por a la sang-injeccions o al mal (dentistes, metges en general) s\u00f3n t\u00edpiques de la inf\u00e0ncia. Encara que moltes f\u00f2bies apareixen despr\u00e9s d\u2019un episodi traum\u00e0tic (per exemple, un nen pot desenvolupar por als gossos despr\u00e9s d\u2019una mossegada), algunes tenen un patr\u00f3 familiar molt marcat. Per exemple, \u00e9s molt com\u00fa que els pares de nens amb por a la sang i a les injeccions tamb\u00e9 presentin aquestes pors.<\/p>\n

La f\u00f2bia escolar fa refer\u00e8ncia a la por i al ref\u00fas del nen a acudir a l\u2019escola per alguna situaci\u00f3 o una persona relacionada amb ella: problemes amb algun professor o company, dificultats durant l\u2019hora del pati o al migdia, etc. Es tracta d\u2019un trastorn d\u2019ansietat molt incapacitant, ja que el nen pot deixar d\u2019anar a l\u2019escola durant llargs per\u00edodes de temps, amb les alteracions a nivell de rendiment escolar i de relacions socials que se\u2019n deriven. Malgrat que molts nens durant l\u2019etapa escolar manifesten alguna vegada el ref\u00fas a anar a l\u2019escola, la f\u00f2bia escolar es d\u00f3na de manera poc freq\u00fcent, i potser afecta a l\u20191-1,5% de la poblaci\u00f3 infantil escolaritzada. Acostuma a apar\u00e8ixer entre els 3 i 4 anys (inici de l\u2019escolaritzaci\u00f3), per\u00f2 especialment es d\u00f3na a partir dels 11 i 12 anys. S\u2019ha observat una major prevalen\u00e7a d\u2019aquest problema en nens que en nenes.<\/p>\n

La f\u00f2bia a l\u2019escola s\u2019acompanya de simptomatologia f\u00edsica: s\u00f3n comuns les queixes repetides de dolor abdominal, diarrees, n\u00e0usees i v\u00f2mits, mal de camp i alteracions de la son i de la gana. El problema es mant\u00e9 quan el nen evita anar a l\u2019escola.<\/p>\n

S\u2019han descrit alguns factors que podrien predisposar i\/o precipitar aquest problemes: la prevalen\u00e7a de trastorns d\u2019ansietat o de l\u2019estat d\u2019\u00e0nim dels pares, esdeveniments vitals negatius en el nen (per exemple, una malaltia prolongada, la separaci\u00f3 dels pares, la mort d\u2019algun familiar), mal rendiment escolar, estar acomplexat per algun defecte o problema f\u00edsic, etc.<\/p>\n

No \u00e9s dif\u00edcil distingir entre un nen amb f\u00f2bia a l\u2019escola i en nen \u00abdropo\u00bb. En el segon cas, el nen no t\u00e9 por d\u2019anar a l\u2019escola, es nega a anar-hi perqu\u00e8 no vol estudiar i\/o prefereix fer altres activitats. En aquests casos, el ref\u00fas es pot explicar per un mal rendiment escolar, problemes de disciplina a casa i\/o en l\u2019escola o conductes predelictives. El nen amb f\u00f2bia a l\u2019escola no hi acut per\u00f2 es queda a casa durant les hores d\u2019escola amb el coneixement dels pares. Aix\u00f2 no \u00e9s necess\u00e0riament aix\u00ed en el cas del nen \u00abdropo\u00bb.<\/p>\n

No resulta f\u00e0cil diferenciar aquest quadre d\u2019altres trastorns d\u2019ansietat. \u00c9s freq\u00fcent confondre la f\u00f2bia a l\u2019escola amb l\u2019ansietat de separaci\u00f3. Si el nen experimenta por al separar-se de la mare o del pare per anar a l\u2019escola, per\u00f2 nom\u00e9s ho fa en aquesta situaci\u00f3, parlem de f\u00f2bia escolar. Si la por o ref\u00fas a separar-se dels cuidadors es d\u00f3na tamb\u00e9 en altres situacions (anar a una excursi\u00f3, quedar-se a dormir a casa d\u2019un altre familiar, etc.), parlem d\u2019ansietat de separaci\u00f3.<\/p>\n

D\u2019altra banda, conv\u00e9 distingir entre f\u00f2bia escolar i f\u00f2bia social. Si la negativa a anar a l\u2019escola es relaciona amb la por a l\u2019avaluaci\u00f3 per part dels altres o a fer el rid\u00edcul, ser\u00e0 m\u00e9s adequat el diagn\u00f2stic de f\u00f2bia social que no pas f\u00f2bia a l\u2019escola.<\/p>\n

F\u00f2bia social<\/span><\/p>\n

El nen o adolescent amb f\u00f2bia social experimenta una ansietat elevada enfront un ventall ampli de situacions socials: li costa pregunta l\u2019hora o una adre\u00e7a a un desconegut per carrer, li costa molt establir una relaci\u00f3 d\u2019amistat amb nens\/nenes de la seva edat, evita participar a classe, parlar amb els professors, anar a festes, parlar per tel\u00e8fon, etc. En aquestes situacions, el nen o adolescent amb aquest problema, tem ser avaluat negativament per part dels altres, fer el rid\u00edcul i ser refusat. Aquests nens no manifesten problemes de relaci\u00f3 en el seu \u00e0mbit familiar m\u00e9s immediat, per\u00f2 s\u00ed amb persones menys conegudes.<\/p>\n

Moltes nens no saben interpretar l\u2019ansietat que experimenten, i l\u2019expressen en forma de plor, tartamudesa, o aferrant-se a familiars i a persones properes.<\/p>\n

Aquest trastorn apareix en la poblaci\u00f3 general amb una prevalen\u00e7a que oscil\u00b7la entre un 3 i un 13%. Es d\u00f3na amb major freq\u00fc\u00e8ncia en dones que en homes. Acostuma a apar\u00e8ixer en l\u2019adolesc\u00e8ncia i es manifesta entorn dels 12-13 anys.<\/p>\n

Els nens o adolescents que presenten aquest problemes acostumen a ser insegurs, t\u00edmids, amb poca confian\u00e7a en si mateixos i poc assertius. \u00c9s prec\u00eds diferencia entre nens t\u00edmids i nens amb f\u00f2bia social. Per a que un nen t\u00edmid sigui diagnosticat d\u2019aquest trastorn, la interfer\u00e8ncia en diferents \u00e0rees de la seva vida ha de ser important.<\/p>\n

Un nen t\u00edmid pot tenir un grup d\u2019amics, estar integrat a classe, participar de manera activa en diferents activitats i esports, etc. El nen amb f\u00f2bia social evita totes aquestes situacions i, si no pot, les experimenta amb por i malestar. Els nens que pateixen aquest problemes acostumen a tenir dificultats per fer amics, freq\u00fcentment se senten a\u00efllats, eviten participar en activitats esportives o es neguen a anar a l\u2019escola. Els nens poden tenir moltes dificultats per adquirir les habilitats socials necess\u00e0ries per fer front a les demandes ambientals. Els adolescents amb aquest problema, per exemple, poden manifestar moltes dificultats per iniciar relacions amb el sexe oposat i mantenir un grup d\u2019amics estable.<\/p>\n

Aquest trastorn, s\u2019ha associat amb freq\u00fc\u00e8ncia a altres problemes d\u2019ansietat, especialment a l\u2019ansietat generalitzada i a trastorns de l\u2019estat d\u2019\u00e0nim (depressi\u00f3). L\u2019evoluci\u00f3 acostuma a ser cr\u00f2nica, encara que molts aconsegueixen disminuir l\u2019ansietat de les seves pors a mida que s\u2019afronten a diferents situacions socials en l\u2019etapa adulta.<\/p>\n

Trastorn d\u2019ansietat generalitzada<\/span><\/p>\n

El tret distintiu d\u2019aquest quadre \u00e9s la pres\u00e8ncia de preocupacions excessives per diferents situacions o activitats de la vida quotidiana. Aquestes preocupacions es consideren excessives perqu\u00e8 ocupen molt temps (el nen o adolescent hi rumia constantment) i perqu\u00e8 causen malestar (al nen o adolescent li agradaria no preocupar-se\u2019n tant). A m\u00e9s, \u00e9s incapa\u00e7 de controlar aquesta preocupaci\u00f3. Aquestes preocupacions acostumen a anar acompanyades d\u2019alteracions de la son (problemes per dormir, es desperten freq\u00fcentment durant la nit o manifesten sentir-se cansats quan es desperten) i de queixes som\u00e0tiques amb mals de cap o d\u2019estomac.<\/p>\n

Els nens que experimenten aquest quadre acostumen a ser molt insegurs i perfeccionistes. Les preocupacions m\u00e9s freq\u00fcents a aquestes edats fan refer\u00e8ncia a la compet\u00e8ncia escolar (rendiment a l\u2019escola i a l\u2019esport, preocupaci\u00f3 per decebre als pares i als professors) i social (preocupaci\u00f3 per a l\u2019aprovaci\u00f3 dels altres, por al ref\u00fas).<\/p>\n

El trastorn d\u2019ansietat generalitzada apareix de manera m\u00e9s freq\u00fcent en adolescents que en nens, i afecta m\u00e9s a les nenes que als nens. La prevalen\u00e7a al llarg de la vida d\u2019aquest trastorn se situa al voltant del 5% en la poblaci\u00f3 general. Es tracta d\u2019un quadre que acostuma a coexistir amb altres trastorns d\u2019ansietat, especialment amb la f\u00f2bia social, l\u2019ansietat de separaci\u00f3 i les f\u00f2bies espec\u00edfiques, i tamb\u00e9 amb la depressi\u00f3.<\/p>\n

Acostumen a apar\u00e8ixer de manera difosa i gradual, encara que la majoria d\u2019adolescents identifiquen l\u2019entrada a aquest per\u00edode de la vida amb una exacerbaci\u00f3 de les preocupacions; s\u00f3n molts els que pensen que \u00absempre m\u2019he preocupat aix\u00ed per les coses\u00bb. Es tracta d\u2019un quadre que tendeix a cronificar-se i que es pot estendre a l\u2019etapa adulta.<\/p>\n

Trastorn obsessivocompulsiu<\/span><\/p>\n

Aquest trastorn es composa d\u2019obsessions (pensaments o imatges desagradables que apareixen reiteradament contra la voluntat del subjecte) i de compulsions (conductes que es realitzen amb el prop\u00f2sit de reduir o eliminar l\u2019ansietat provocada per les obsessions). L\u2019edat d\u2019inici se situa entorn als 9,5 anys per als nens i als 11 per a les nenes. Segons el DSM-IV, no s\u2019observa difer\u00e8ncies en la incid\u00e8ncia per sexes. En la majoria dels casos, es tracta de nens amb un coeficient intel\u00b7lectual elevat i un codi moral r\u00edgid, que els porta a sentir-se culpables amb freq\u00fc\u00e8ncia. S\u00f3n nens perfeccionistes i molt exigents amb si mateixos i amb els altres.<\/p>\n

Les obsessions m\u00e9s freq\u00fcents a aquestes edats es relacionen amb la brut\u00edcia (por a contaminar-se o a contagiar-se d\u2019alguna malaltia) i la por a algun perill per a un mateix o per als familiars. Les compulsions m\u00e9s habituals s\u00f3n el rentat excessiu de les mans, la repetici\u00f3 d\u2019actes (tocar, resar, contar) i la comprovaci\u00f3 (per exemple, de llums, portes, claus de gas, aixetes, etc.). Els nens i adolescents amb aquest problema acostumen a dedicar molt de temps (m\u00e9s d\u2019una hora al dia) a fer aquestes compulsions.<\/p>\n

D\u2019altra banda, fer aquests rituals i\/o les obsessions interfereixen en les activitats quotidianes: els costa atendre a classe, estudiar, fer els deures, etc. Generalment, s\u2019observa un retard i alentiment en les tasques: tarden molt de temps a acabar els deures, a dutxar-se, vestir-se, etc. Aquests nens acostumen a implicar els familiars a fer aquests rituals. Els familiars hi accedeixen per disminuir l\u2019ansietat i el malestar que acompanyen al nen amb aquest problema.<\/p>\n

Malgrat aix\u00f2, s\u00f3n molt freq\u00fcents les discussions i els conflictes amb el nen\/adolescent quan aquesta implicaci\u00f3 \u00e9s elevada i la fam\u00edlia intenta interrompre la repetici\u00f3 dels rituals. Aquest trastorn s\u2019associa amb freq\u00fc\u00e8ncia a la depressi\u00f3, a tics i a f\u00f2bies, aix\u00ed com a anor\u00e8xia nerviosa i acostumen a prolongar-se en l\u2019etapa adulta.<\/p>\n

Para saber m\u00e1s<\/strong> <\/strong><\/p>\n

Caballo, V. E. y Sim\u00f3n, M.A. (2001). Manual de Psicolog\u00eda cl\u00ednica infantil y del adolescente. Trastornos generales. <\/em>Madrid: Pir\u00e1mide. Cap\u00edtulos 2-4.<\/p>\n

Echebur\u00faa, E. (1993). Trastornos de ansiedad en la infancia. <\/em>Colecci\u00f3n \u2018Ojos Solares\u2019. Madrid: Pir\u00e1mide.<\/p>\n

Garber, S., Garber, M. y Spizman, R. (2001). Portarse bien. Soluciones pr\u00e1cticas para los problemas comunes de la infancia. Barcelona: Ed. Medici.<\/p>\n

Rodr\u00edguez Sacrist\u00e1n, J. (1995). Psicopatolog\u00eda del ni\u00f1o y del adolescente. Tomo I. Sevilla: Universidad de Sevilla. Cap\u00edtulos 21-26.<\/p>\n

Rodr\u00edguez Sacrist\u00e1n, J. (2000). Psicopatolog\u00eda infantil b\u00e1sica. Teor\u00eda y casos cl\u00ednicos<\/em>. Madrid: Psicolog\u00eda Pir\u00e1mide. Cap\u00edtulo 10.<\/p>\n

_________<\/strong><\/p>\n

Font<\/span>:<\/strong> Noem\u00ed Guillam\u00f3n. Cl\u00ednica de l’ Ansietat. Psic\u00f2legs y psiquiatres especialistes en el tractament de l’ansietat. Barcelona i Madrid<\/p>\n

Video il.lustratiu: Miedos en la infancia y en la adolecencia<\/em> (UNED<\/em>)<\/span><\/p>\n