Del trastorn obsessivocompulsiu, \u00e9s dif\u00edcil determinar-ne l\u2019etiologia, ja que no sembla que hi hagi una causa \u00fanica que n\u2019expliqui l\u2019origen. M\u00faltiples factors facilitadors poden contribuir al seu desenvolupament i \u00e9s freq\u00fcent que estigui precipitat per esdeveniments estressants o per un estat d\u2019\u00e0nim depressiu. Formen part dels factors facilitadors del TOC:<\/p>\n
La contribuci\u00f3 heredit\u00e0ria<\/span><\/p>\n Sembla que les persones afectades pel TOC presenten una vulnerabilitat gen\u00e8tica que, a m\u00e9s, \u00e9s influ\u00efda per les situacions d\u2019estr\u00e8s i els factors ambientals.<\/p>\n All\u00f2 que s\u2019hereta, segons sembla, \u00e9s la naturalesa del TOC; no els s\u00edmptomes espec\u00edfics. Aix\u00ed, una persona pot tenir compulsions de rentat, mentre que el seu pare les pot tenir de comprovaci\u00f3. Aix\u00f2 indica que els s\u00edmptomes no s\u00f3n deguts al modelatge, tot i que aquest pot facilitar l\u2019aprenentatge de rituals i d\u2019una resposta de por davant est\u00edmuls determinats.<\/p>\n Les variables biol\u00f2giques<\/span><\/p>\n La teoria neuroqu\u00edmica suggereix una participaci\u00f3 preferent del sistema serotonin\u00e8rgic (ja que els f\u00e0rmacs inhibidors selectius de la recaptaci\u00f3 de la serotonina han demostrat la seva efic\u00e0cia) i dopamin\u00e8rgic en l\u2019etiologia de subgrups espec\u00edfics de pacients amb TOC, especialment d\u2019aquells amb un codiagnostic de tics.<\/p>\n No obstant aix\u00f2, la teoria neuroanat\u00f2mica sost\u00e9 que hi ha difer\u00e8ncies anat\u00f2miques cerebrals en els individus amb TOC. Aquestes difer\u00e8ncies poden observar-se en el nucli caudal, en el c\u00f2rtex orbitofrontal, en el c\u00f2rtex singular o en els ganglis basals.<\/p>\n El fet que algunes persones que han patit un traumatisme cranioencef\u00e0lic presentin s\u00edmptomes de TOC d\u00f3na suport a aquesta hip\u00f2tesi.<\/p>\n Hi ha evid\u00e8ncia que els tractaments farmacol\u00f2gics o psicol\u00f2gics conductuals poden produir una millora cl\u00ednica en els individus amb trastorn obsessivocompulsiu.<\/p>\n Les experi\u00e8ncies primerenques<\/span><\/p>\n Sembla ser que en l\u2019origen del TOC hi pot haver la influ\u00e8ncia de determinades experi\u00e8ncies primerenques:<\/p>\n Aquesta \u00faltima \u00e9s especialment caracter\u00edstica de les persones amb TOC. Aquests individus perceben com a essencial la prevenci\u00f3 de resultats negatius, cosa que es fonamenta en la creen\u00e7a que la persona t\u00e9 el poder de la producci\u00f3 o la prevenci\u00f3 de les conseq\u00fc\u00e8ncies negatives.<\/p>\n Les caracter\u00edstiques personals<\/span><\/p>\n Determinats estudis mostren que \u00e9s probable que existeixin 10 factors de la personalitat que s\u00f3n freq\u00fcents en la inf\u00e0ncia de les persones amb TOC: ansietat per separaci\u00f3, resist\u00e8ncia al canvi, aversi\u00f3 al risc, submissi\u00f3, susceptibilitat, perfeccionisme, hipermoralitat, ambival\u00e8ncia i excessiva devoci\u00f3 al treball.<\/p>\n Els esdeveniments estressants<\/span><\/strong><\/p>\n Hem vist que les persones amb TOC poden presentar determinades caracter\u00edstiques personals; no obstant aix\u00f2, el trastorn en si pot no apar\u00e8ixer fins que no ocorri un esdeveniment estressant o aparegui un estat d\u2019\u00e0nim deprimit.<\/p>\n Alguns dels esdeveniments estressants m\u00e9s freq\u00fcents s\u00f3n els petits problemes quotidians com ara ser criticat, estar malalt, descansar de manera insuficient, dormir poc, les situacions de rebuig, els problemes en la presa de decisions, els sorolls, perdre coses, les obligacions socials, els conflictes, etc.<\/p>\n Factors activadors<\/span><\/p>\n La contribuci\u00f3 heredit\u00e0ria, les variables biol\u00f2giques, les experi\u00e8ncies primerenques o determinades creences s\u00f3n factors que faciliten una predisposici\u00f3 per al sorgiment del TOC. Tot i aix\u00f2, la seva aparici\u00f3 es pot veure precipitada per esdeveniments estressants o un estat d\u2019\u00e0nim deprimit.<\/p>\n Les obsessions poden disparar-se per una s\u00e8rie de factors:<\/p>\n Factors de manteniment<\/span><\/p>\n \u00c9s molt important el significat que la persona d\u00f3na a les obsessions un cop s\u2019han disparat. Si se sobrevalora la import\u00e0ncia de tenir un pensament negatiu (\u201cpuc arribar jo a fer una cosa aix\u00ed?, si ho he pensat, potser s\u00ed\u201d; \u201csi he pensat aix\u00f2, segurament passar\u00e0 alguna cosa dolenta\u201d), \u00e9s probable que l\u2019atenci\u00f3 se centri en all\u00f2 negatiu i en l\u2019amena\u00e7a, i s\u2019intenti fer-li front lluitant contra aquests pensaments.<\/p>\n Aquesta valoraci\u00f3 negativa dels pensaments o amenaces produeix un malestar o una ansietat que la persona tracta de reduir mitjan\u00e7ant les compulsions o els rituals (neteja, comprovaci\u00f3, repeticions, acumulacions, etc.), l\u2019evitaci\u00f3 o la supressi\u00f3 del pensament.<\/p>\n Les persones que pateixen TOC creuen que si no duen a terme les seves compulsions o rituals, realment s\u2019esdevindran conseq\u00fc\u00e8ncies catastr\u00f2fiques (com agafar una malaltia, contaminar-se, etc.), cosa que provoca rumiament o sentiments de culpa. Aix\u00ed doncs, les compulsions tranquil\u00b7litzen, fan disminuir l\u2019ansietat i permeten evitar l\u2019autoculpabilitzaci\u00f3. D\u2019aquesta manera s\u2019instauren les obsessions: la persona, com que sent una tranquil\u00b7litat i un control mitjan\u00e7ant la realitzaci\u00f3 de rituals i comprovacions, refor\u00e7a encara m\u00e9s les obsessions perqu\u00e8 crea un circuit tancat que es retroalimenta i mant\u00e9 el problema.<\/p>\n __________ M\u00e9s informaci\u00f3<\/b><\/p>\n Freeston, M. H. y Ladouceur, R. (1997). \u201cAn\u00e1lisis y tratamiento de las obsesiones\u201d. A V. E. Caballo (Dir.), Manual para el tratamiento cognitivo-conductual de los trastornos psicol\u00f3gicos. Madrid: Siglo XXI, vol. 1, pp. 137-169.<\/p>\n Mancini, F. \u201cUn modelo cognitivo del trastorno obsesivo compulsivo\u201d. Revista de Psicoterapia.<\/em> 2000, 11(42-43), 5-30.<\/p>\n Silva, P. y Rachman, S .(1995): Trastorno obsesivo-compulsivo: Los hechos. Bilbao: Descle\u00e9 De Brouwer.<\/p>\n Vallejo, J. y Berrios, G. E. (1995). Estados obsesivos. Barcelona: Masson.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Determinats estudis mostren que \u00e9s probable que existeixin 10 factors de la personalitat que s\u00f3n freq\u00fcents en la inf\u00e0ncia de les persones amb TOC: ansietat per separaci\u00f3, resist\u00e8ncia al canvi, aversi\u00f3 al risc, submissi\u00f3, susceptibilitat, perfeccionisme, hipermoralitat, ambival\u00e8ncia i excessiva devoci\u00f3 al treball.<\/p>\n","protected":false},"author":3439,"featured_media":56183,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"_joinchat":[],"footnotes":""},"categories":[78],"tags":[],"class_list":["post-56185","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-obsessions"],"yoast_head":"\n\n
\n
\nFont:<\/span> Estela Massegu\u00e9. Cl\u00ednica de l\u2019Ansietat.<\/p>\n