L\u2019American Psychiatric Association defineix el trastorn obsessivocompulsiu com la pres\u00e8ncia d\u2019obsessions o de compulsions repetides prou greus per patir un intens malestar, una gran p\u00e8rdua de temps o una interfer\u00e8ncia significativa en la rutina habitual de l\u2019individu, en el seu funcionament professional, en les seves activitats socials habituals o en les seves relacions amb els altres.<\/p>\n
Les obsessions<\/span><\/p>\n Es defineixen com aquelles idees, pensaments, impulsos o imatges persistents que l\u2019individu considera com intrusos o inapropiats i que provoquen una ansietat o un malestar significatius.<\/p>\n Les obsessions poden apar\u00e8ixer de manera sobtada (aut\u00f2genes) o poden desencadenar-se a partir d\u2019est\u00edmuls externs identificables (reactives). Les obsessions s\u00f3n versions exagerades d\u2019intrusions mentals normals que pot patir qualsevol persona, per\u00f2 els individus amb TOC creuen que s\u00f3n els \u00fanics que tenen aquests pensaments o que estan bojos.<\/p>\n No s\u2019han de confondre les obsessions amb les preocupacions quotidianes. Algunes de les obsessions m\u00e9s freq\u00fcents s\u00f3n de neteja o de contaminaci\u00f3, d\u2019ordre o de simetria, d\u2019acumulaci\u00f3, per dubtes repetits, amb impulsos de car\u00e0cter agressiu, de contingut religi\u00f3s, per imatges sexuals o per rumiament metaf\u00edsic.<\/p>\n Les compulsions<\/span><\/p>\n Es defineixen com aquells comportaments o aquells actes mentals de car\u00e0cter recurrent la finalitat dels quals \u00e9s prevenir o alleujar l\u2019ansietat o el malestar. Alguns exemples s\u00f3n comptar, resar, repetir paraules, ordenar o acumular, o els comportaments supersticiosos o de rentat.<\/p>\n En la majoria dels casos, la persona sent l\u2019impuls de realitzar la compulsi\u00f3 per reduir el malestar d\u2019una obsessi\u00f3 o b\u00e9 per prevenir algun esdeveniment negatiu. No s\u2019han de confondre determinades conductes normalitzades culturalment amb les compulsions, com ara resar diverses vegades al dia, evitar vestir determinats colors, etc. Les compulsions no troben suport en la cultura, s\u00f3n molt dif\u00edcils de controlar i s\u00f3n prou importants per interferir negativament en la vida de l\u2019individu.<\/p>\n Les compulsions com les de rentat o les de neteja, les de comprovaci\u00f3 o les d\u2019ordre poden conduir a la lentitud compulsiva. Aix\u00f2 succeeix quan dur a terme determinades activitats quotidianes (llevar-se, rentar-se, vestir-se, etc.) ocupa moltes hores, ja que s\u2019han de fer d\u2019una manera molt concreta i seguint un ordre determinat. Si es comet algun error en el proc\u00e9s, el m\u00e9s freq\u00fcent \u00e9s repetir-lo sencer de zero.<\/p>\n Altres components<\/span><\/p>\n Com s\u2019ha comentat anteriorment, les obsessions i les compulsions s\u00f3n els dos components m\u00e9s significatius del trastorn obsessivocompulsiu.<\/p>\n Tot i aix\u00f2, hi ha altres components que tenen menys protagonisme:<\/p>\n L\u2019edat d\u2019inici i el curs del trastorn<\/span><\/p>\n L\u2019inici acostuma a ser gradual, tot i que tamb\u00e9 hi ha casos d\u2019inici agut. El m\u00e9s freq\u00fcent \u00e9s que aparegui en la inf\u00e0ncia. En l\u2019adolesc\u00e8ncia, els s\u00edmptomes se solen fer m\u00e9s clars i manifestos, i entre els 20 i els 30 anys els trastorns obsessivocompulsius acostumen a ser ja molt definits i estructurats. Aquests trastorns rarament comencen a partir dels 40 anys.<\/p>\n Pel que fa al curs dels s\u00edmptomes, el m\u00e9s usual \u00e9s que siguin fluctuants i amb episodis de remissions incompletes. D\u2019acord amb el manual diagn\u00f2stic DSM-IV-TR, la majoria dels individus presenten un curs cr\u00f2nic, amb alts i baixos, i amb exacerbacions dels s\u00edmptomes que podrien estar relacionades amb esdeveniments estressants.<\/p>\n La taxa de remissi\u00f3 espont\u00e0nia \u00e9s molt baixa, per\u00f2 gr\u00e0cies a t\u00e8cniques com l\u2019exposici\u00f3 m\u00e9s la prevenci\u00f3 de resposta, a la disposici\u00f3 de f\u00e0rmacs efectius i a la ter\u00e0pia cognitiva, els resultats terap\u00e8utics s\u00f3n molt positius en la majoria dels casos.<\/p>\n La freq\u00fc\u00e8ncia del trastorn<\/span><\/p>\n Fins fa poc temps, el TOC es considerava un trastorn poc freq\u00fcent, per\u00f2 estudis epidemiol\u00f2gics demostren que \u00e9s el quart trastorn mental m\u00e9s habitual.<\/p>\n Algunes investigacions indiquen que la prevalen\u00e7a del TOC \u00e9s similar en moltes cultures del m\u00f3n, que hi pot haver una predisposici\u00f3 gen\u00e8tica i que s\u2019hi d\u00f3na una amplia influ\u00e8ncia de l\u2019aprenentatge: el fet d\u2019haver estat educat en ambients r\u00edgids pot afavorir els comportaments com l\u2019ordre i la neteja excessius, els valors morals estrictes, l\u2019exc\u00e9s de responsabilitat, etc.<\/p>\n Les difer\u00e8ncies entre sexes i els problemes associats<\/span><\/p>\n Els homes i les dones es veuen afectats quasi de la mateixa manera. Tot i aix\u00f2, alguns estudis realitzats podrien indicar una edat d\u2019inici m\u00e9s primerenca en els homes que en les dones.<\/p>\n En refer\u00e8ncia als problemes associats, sovint el TOC apareix juntament amb altres trastorns d\u2019ansietat, d\u2019alimentaci\u00f3 o de la personalitat, tricotil\u00b7lomania, tics nerviosos, depressi\u00f3 o s\u00edndrome de la Tourette.<\/p>\n Fonamentalment hi ha una forta associaci\u00f3 amb la depressi\u00f3 i entre el 25% i el 60% de les persones que pateixen TOC desenvolupen f\u00f2bies espec\u00edfiques, atacs de p\u00e0nic o f\u00f2bia social.<\/p>\n __________<\/p>\n Font:<\/span> Estela Massagu\u00e9 (2008). Cl\u00ednica de l\u2019Ansietat. Psic\u00f2legs y psiquiatres. Especialistes en el tractament de l\u2019ansietat i els seus trastorns. Madrid i Barcelona.<\/p>\n M\u00e9s informaci\u00f3:<\/b><\/p>\n Freeston, M. H. y Ladouceur, R. (1997). \u201cAn\u00e1lisis y tratamiento de las obsesiones\u201d. A V. E. Caballo (dir.), Manual para el tratamiento cognitivo-conductual de los trastornos psicol\u00f3gicos.<\/em> Madrid: Siglo XXI, vol. 1, pp. 137-169.<\/p>\n Mancini, F. \u201cUn modelo cognitivo del trastorno obsesivo compulsivo\u201d. Revista de Psicoterapia,<\/em> XI(42\/43), 5-30, 2000.<\/p>\n Silva, P. y Rachman, S. (1995): Trastorno Obsesivo-Compulsivo: Los hechos.<\/em> Bilbao: Descle\u00e9 de Brouwer.<\/p>\n Vallejo, J. y Berrios, G. E. (1995). Estados obsesivos.<\/em> Barcelona: Masson.<\/p>\n\n