Existeixen diversos models (Sibrava i Borkovec ,2006, Craske i Barlow, 2006; Dugas I Robichaud, 2007); Wells, 2009;Llera i Newman, 2014) per explicar les causes i els factors que mantenen el trastorn d\u00b4ansietat generalitzada. A continuaci\u00f3, s\u00b4exposar\u00e0 un model que integra difererents perpectives, propossat per l\u00b4Arturo Bados, 2015:<\/p>\n
Moltes persones es pregunten per qu\u00e8 apareix aquest trastorn?. No \u00e9s possible respondre, sobre la base de una sola causa, sin\u00f3 sobre l\u00b4exist\u00e8ncia de diversos motius relacionats amb factors biol\u00f2gics <\/span>(hipersensibilitat neurobiol\u00f2gica a l\u00b4estr\u00e9s, gen\u00e8ticament determinada) i factors psicol\u00f2gics<\/span> (experi\u00e8ncies d\u00b4esdeveniments traum\u00e0tics durant etapes primerenques, estils educatius com la sobreprotecci\u00f3, falta d\u00b4afecte). Aquestes experi\u00e8ncies afavoreixen l\u00b4aprenentatge de creences i esquemes mentals<\/em>, com a resultat de la realitzaci\u00f3 d\u00b4 errors mentals per procesar la informaci\u00f3<\/em>:<\/p>\n La interacci\u00f3 d\u00b4ambdues vulnerabilitats, tant biol\u00f3gica com psicol\u00f2gica, \u00e9s la que determina el desenvolupament d\u00b4una personalitat<\/span> amb un trets espec\u00edfics que detallem a continuaci\u00f3 i que estan directament implicats, a l\u00b4origen i el manteniment del trastorn d\u00b4ansietat generalitzada.<\/p>\n 1-Intoler\u00e0ncia a la incertesa<\/span><\/p>\n Fa refer\u00e8ncia a experimentar una por excessiva a les situacions que impliquen dubte, que la informaci\u00f3 \u00e9s ambigua, desconeguda (Ex: comen\u00e7ar un nou treball; estar a l\u00b4espera de les notes d\u00b4un examen\u2026). Aquestes persones consideren inacceptable, l\u00b4exist\u00e8ncia de possibles esdeveniments negatius, encara que la probabilitat que passin sigui baixa i a m\u00e9s a m\u00e9s, creuen que poden controlar o evitar una situaci\u00f3 hipot\u00e8tica futura. Es propossen un objectiu irrealista, que consisteix a eliminar l\u00b4estat d\u00b4incertesa, inherent a una situaci\u00f3 futura o desconeguda.<\/p>\n Aquesta intoler\u00e0ncia influeix<\/span> que la persona manifesti<\/p>\n 2-Actitud negativa envers els problemes<\/span><\/p>\n Consisteix en posar-se unes \u201culleres fosques\u201d, de forma involunt\u00e0ria, per valorar qualsevol problema que pugui sorgir a la seva vida. Aquestes ulleres li condueixen a presentar algunes dificultats per solucionar els problemes com no saber identificar l\u00b4exist\u00e8ncia d\u00b4alguns problemes, els perceben com una amena\u00e7a i no com a un repte, poden equivocar-se en definir, els factors que causen algun problema (en quin tant per cent, la causa del problema dep\u00e9n de meu-factors interns i\/o dels altres-factors externs); infravalorar-se respecte a la pr\u00f2pia capacitat pe solucionar problemes, visi\u00f3 pessimista respecte al fet que els intents de soluci\u00f3 no resultaran, sentir-se frustrat davant els problemes, no dedicar-hi temps i esfor\u00e7 suficient.<\/p>\n 3-Por a les emociones negatives<\/span><\/p>\n Tend\u00e8ncia a creure que les emocions negatives i\/o les sensacions fisiol\u00f2giques que acompanyen a les emocions s\u00f3n perilloses, incontrolables o inacceptables. Tamb\u00e9 dificultat per gestionar les emocions, que comporta una percepci\u00f3 de poc control envers les reaccions emocionals.<\/em><\/p>\n \u00c9s a dir, creuen que les emocions negatives no s\u00b4haurien d\u00b4experimentar \u201cque no \u00e9s normal\u201d, es jutgen negativament a si mateixos \u201cs\u00f3c feble per tenir ansietat\u201d, aix\u00f2 comportar\u00e0 conseq\u00fc\u00e8ncies negatives \u201csi tinc ansietat, perdr\u00e8 el control, em morir\u00e9\u201d, tamb\u00e9 creuen que \u00e9s possible evitar aquestes emocions negatives, aix\u00ed que la seva soluci\u00f3 consisteix en intentar evitar-les.<\/p>\n Aquestes tres caracter\u00edstiques personals (intoler\u00e0ncia a la incertesa, actitud negativa davant dels problemes i por a les emociones negatives) es mantenen apagades, excepte que hi hagi algo que les activi. S\u00f3n necesssaris uns disparadors o antecedents perqu\u00e8 apareguin les preocupacions<\/span> pr\u00f2pies del trastorn d\u00b4ansietat generalitzada.<\/p>\n Hi ha dos tipus d\u00b4antecedents<\/span>: externs (Ex: llegir una not\u00edcia relacionada amb un accident, escoltar un soroll) i interns que fa refer\u00e8ncia a pensaments en forma de frases i\/o imatges; emocions-sensacions fisiol\u00f2giques (Ex:sentir taquicardia).<\/p>\n A partir d\u00b4aqu\u00ed, \u00e9s possible que aparegui a la ment, de forma involunt\u00e0ria, un pensament fuga\u00e7 \u201ci si passa algo dolent\u2026\u201d<\/span> o <\/em>imatge d\u00b4una situaci\u00f3 hipot\u00e8tica futura i la persona mitjan\u00e7ant les seves \u201culleres\u201d (caracter\u00edstiques de la personalitat) que no li permeten captar tota la informaci\u00f3 de la realitat, ho percebr\u00e0 com a una amena\u00e7a, encara que no tingui proves per concloure que aquesta situaci\u00f3 futura \u00e9s altament probable que passi.<\/p>\n Llavors la persona intentar\u00e0 defensar-se o controlar que no passi el perill<\/span> i la seva eina de defensa ser\u00e1 PREOCUPANT-SE, ja que creur\u00e0 que preocupar-se \u00e9s \u00fatil:<\/span> per resoldre o evitar problemes, per motivar-se per solucionar-los, per no pensar en altres coses m\u00e9s angoixants, per preparar-se per al pitjor, per evitar sentir frustraci\u00f3\u2026<\/p>\n Si a m\u00e9s a m\u00e9s, la persona presenta un baix estat d\u00b4\u00e0nim i\/o estr\u00e9s<\/span>, s\u00b4agreujaran les preocupacions.<\/p>\n Per\u00f2 el fet de preocupar-se provoca algunes conseq\u00fc\u00e8ncies<\/span> que s\u00b4expossen a continuaci\u00f3, que asseguren que es mantingui la simptomatologia del trastorn d\u00b4ansietat generalitzada:<\/strong><\/p>\n Aquest tipus de defenses o estrat\u00e8gies d\u00b4afrontament de tipus mental (preocupar-se, control de pensaments) com de tipus motor (conductes de tranquil.litzaci\u00f3 i\/o evitaci\u00f3), provoquen tranquil.litzaci\u00f3 inmediata (falsa creen\u00e7a que estan reduint la probabilitat que es compleixi el perill), per\u00f2 d\u00b4aquesta forma, s\u00b4aconsegueix que es mantingui la por<\/span>. Si s\u00b4apliquen aquestes estrat\u00e8gies d\u00b4afrontament i no es compleix el temut (la qual cosa \u00e9s molt probable perqu\u00e8 no existeix tal perill i\/o la probabilitat \u00e9s molt baixa), es mantindr\u00e0 o augmentar\u00e0 la por. (Conclussi\u00f3: la meva fam\u00edlia no ha tingut cap accident amb el cotxe, gr\u00e0cies a qu\u00e8 he estat pendent d\u00b4ells, a qu\u00e8 els hi he dit que evitessin conduir per la carretera secund\u00e0ria\u2026).<\/em>Si la persona no aplica cap d\u00b4aquestes defenses davant les properes situacions temudes(que la fam\u00edlia viatgi en cotxe) i no passa el temut, podr\u00e0 arribar a concloure que no hi ha perill, que no est\u00e0 sota el seu control, per tant, quan torni a apar\u00e8ixer \u201cI si tenen un accident\u2026<\/em>\u201d, no ho percebran com a una amena\u00e7a i per tant, no intentaran defensar-se.<\/p>\n Seria adaptatiu que la persona es defensi, si t\u00e9 proves de l\u00b4exist\u00e8ncia d\u00b4un perill real (problema present o un possible problema futur amb evid\u00e8ncies que el grau de probabilitat que passi \u00e9s elevat). El problema \u00e9s que la persona intentar\u00e0 defensar-se d\u00b4una amena\u00e7a futura de molt baixa probabilitat de compliment<\/span> (ex: por que no li agradi a la meva cap com treballo quan porta anys treballant i rebent elogis per part de la seva cap) i\/o del qual no t\u00e9 cap tipus de control<\/span> (ex:que la meva amiga tingui un accident) i en la majoria dels casos mai passar\u00e0.<\/p>\n A m\u00e9s a m\u00e9s, amb el pas del temps, amb el problema del trastorn d\u00b4ansietat generalitzada, apareix altre factor que el mantindr\u00e0. En aquesta ocasi\u00f3, es tracta d\u00b4una preocupaci\u00f3 afegida, a les que ja t\u00e9 la persona: creences negatives respecte el fet de preocupar-se<\/span> \u201cpreocupar-se \u00e9s incontrolable\u201d<\/em> i a vegades tamb\u00e9, \u201cpreocupar-se \u00e9s perill\u00f3s<\/em>\u201d.<\/p>\n Ser\u00e0 necessari intervenir sobre els diferents factors de manteniment per aconseguir una reducci\u00f3 de la simptomatologia relacionada amb el trastorn d\u00b4ansietat generalitzada.<\/p>\n <\/em><\/p>\n Font: <\/span>Ver\u00f3nica Aguilera. Cl\u00ednica de l’Ansietat. Psic\u00f2legs a Barcelona y a Madrid<\/p>\n M\u00e9s informaci\u00f3<\/strong><\/p>\n Bados, A. (2015).Trastorno de ansiedad generalizada.Gu\u00eda para el terapeuta. Editorial S\u00edntesis: Madrid.<\/p>\n Vallejo, M. A. (1998). Manual de Terapia de Conducta. Volumen I. Editorial Dykinson: Madrid.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Seria adaptatiu que la persona es defensi, si t\u00e9 proves de l\u00b4exist\u00e8ncia d\u00b4un perill real (problema present o un possible problema futur amb evid\u00e8ncies que el grau de probabilitat que passi \u00e9s elevat). El problema \u00e9s que la persona intentar\u00e0 defensar-se d\u00b4una amena\u00e7a futura de molt baixa probabilitat de compliment i\/o del qual no t\u00e9 cap tipus de control i en la majoria dels casos mai passar\u00e0.<\/p>\n","protected":false},"author":3439,"featured_media":56121,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_bbp_topic_count":0,"_bbp_reply_count":0,"_bbp_total_topic_count":0,"_bbp_total_reply_count":0,"_bbp_voice_count":0,"_bbp_anonymous_reply_count":0,"_bbp_topic_count_hidden":0,"_bbp_reply_count_hidden":0,"_bbp_forum_subforum_count":0,"_joinchat":[],"footnotes":""},"categories":[77],"tags":[],"class_list":["post-56123","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ansietat-generalitzada"],"yoast_head":"\n\n
\n
\n
\n
\n