Carlos Castilla del Pino, a Teor\u00eda de los sentimientos<\/em><\/p>\n <\/p>\n Introducci\u00f3<\/span><\/p>\n La conducta de la persona \u00e9s motivada: implica activaci\u00f3 (intensitat) i direcci\u00f3 (aproximaci\u00f3-evitaci\u00f3). Les emocions, l\u2019ansietat entre elles, reflecteixen la relaci\u00f3 entre els motius (necessitats) i l\u2019\u00e8xit, o probabilitat d\u2019\u00e8xit, en el moment de realitzar la conducta apropiada per obtenir l\u2019objecte o la meta que satisfaci aquesta necessitat (Palmero, 1996).<\/p>\n Segons la relaci\u00f3 necessitats-mitjans-conducta-\u00e8xit, s\u2019origina una emoci\u00f3 o una altra \u2013ansietat, depressi\u00f3, etc.-.<\/span> Posem-ne un exemple. Imaginem que som en el per\u00edode de prova d\u2019una feina que constitueix una oportunitat important per desenvolupar la nostra carrera professional. Aquesta feina, a m\u00e9s, ens permetr\u00e0 obtenir uns ingressos amb els quals podrem dur a terme el pagament d\u2019algunes necessitats perempt\u00f2ries \u2013alimentaci\u00f3, habitatge, cotxe- i ens atorgar\u00e0 prestigi social en el nostre medi. La nostra meta \u00e9s demostrar que som la persona adequada per al c\u00e0rrec i aconseguir-lo de manera definitiva. Les nostres accions (activaci\u00f3 i conducta) estaran orientades (direcci\u00f3) a aconseguir aquest objectiu utilitzant els mitjans i els recursos m\u00e9s convenients. Si els nostres plans es veuen amena\u00e7ats \u2013hem com\u00e8s algun error, ens manca alguna habilitat, el cap ha q\u00fcestionat alguna de les nostres decisions, per exemple- \u00e9s molt probable que la nostra resposta emocional sigui de por, d\u2019inseguretat o d\u2019ansietat davant del risc de no aconseguir l\u2019\u00e8xit pel que fa als nostres prop\u00f2sits.<\/p>\n Si finalment el que succe\u00eds fos que efectivament fracass\u00e9ssim, \u00e9s molt probable que la nostra reacci\u00f3 emocional fos de tipus depressiu, de manera que sentir\u00edem tristesa, des\u00e0nim, culpa i desgana davant de nous intents. Panksepp (1991) considera les emocions com a determinats tipus de processos sincronitzadors o coordinadors que es produeixen al cervell i que activen tend\u00e8ncies particulars d\u2019acci\u00f3. Aix\u00ed, l\u2019ansietat probablement tendir\u00e0 a propiciar accions defensives \u2013atac, fugida, preparaci\u00f3 de mitjans i suports, combativitat-, mentre que la depressi\u00f3 segurament facilitar\u00e0 la desactivaci\u00f3 de plans, la autocr\u00edtica i el q\u00fcestionament de les nostres capacitats, la desconfian\u00e7a en els nostres recursos, el desinter\u00e8s, el retra\u00efment, etc.<\/p>\n L\u2019ansietat \u00e9s una emoci\u00f3 caracteritzada pels sentiments de por, de temor, d\u2019aprensi\u00f3, de inseguretat, com a conseq\u00fc\u00e8ncia del fet que l\u2019individu sent amena\u00e7ats els seus interessos, disposa de mitjans insuficients, t\u00e9 dificultats per realitzar les conductes adequades, desconfia de les seves capacitats, se sent insatisfet amb l\u2019\u00e8xit obtingut o t\u00e9 problemes per mantenir aquests assoliments.<\/span><\/p>\n Quan hi ha una proporcionalitat entre els mitjans-recursos amb qu\u00e8 una persona compta (o aquesta sap recon\u00e8ixer) i les exig\u00e8ncies-condicionants del medi als quals ha d\u2019enfrontar-se, l\u2019individu t\u00e9 la percepci\u00f3 de control dels problemes i de les dificultats, i, per extensi\u00f3, de la seva conducta i dels seus plans. Quan no \u00e9s aix\u00ed, la persona se sent desbordada, a merc\u00e8 de les circumst\u00e0ncies. La percepci\u00f3 de falta de control, sia del medi intern o de l\u2019extern, activa una disposici\u00f3 de l\u2019organisme cap a un tipus espec\u00edfic d\u2019accions i actituds relacionades amb la defensa, amb la recerca de seguretat, amb la prevenci\u00f3 o amb l\u2019atac, a trav\u00e9s de conductes espec\u00edfiques d\u2019afrontament de la situaci\u00f3.<\/p>\n Si les conductes d\u2019afrontament s\u00f3n efectives, es restableix de nou el control \u2013l\u2019antic o un de nou- i es torna a la normalitat; si no, \u00e9s probable que es multipliquin les dificultats i s\u2019incrementi progressivament l\u2019ansietat. Els prop\u00f2sits que donen sentit i direccionalitat a les accions, i els processos d\u2019avaluaci\u00f3 que, en el cas de l\u2019ansietat, cataloguen una situaci\u00f3 com a amena\u00e7ant quant a aquests prop\u00f2sits o metes, no sempre s\u00f3n conscients o no ho s\u00f3n en la seva totalitat. Alguns processos s\u00f3n autom\u00e0tics (movem la m\u00e0 de manera reflexa si s\u2019apropa una vespa o si ho fa simplement un objecte estrany que encara no hem identificat) o s\u2019han automatitzat (condu\u00efm sense parar atenci\u00f3 constantment a la destinaci\u00f3 ni als procediments que cal seguir per dur a terme les operacions i les maniobres que realitzem).<\/p>\n Si recordem una altra vegada la definici\u00f3 d\u2019ansietat \u2013alerta de l\u2019organisme davant de situacions que es consideren amena\u00e7ants- se\u2019ns planteja la q\u00fcesti\u00f3 de com l\u2019organisme qualifica una situaci\u00f3 com a amena\u00e7ant; \u00e9s a dir, com processa la informaci\u00f3 a partir de la qual s\u2019ha de generar o no l\u2019estat d\u2019alerta i les respostes que corresponguin al cas. En el processament de la informaci\u00f3 vinculat a la percepci\u00f3 de riscos, hi participen, coordinadament, algunes \u00e0rees cerebrals responsables de les respostes emocionals b\u00e0siques \u2013t\u00e0lem, am\u00edgdala- i l\u2019escor\u00e7a cerebral.<\/p>\n Aquest processament es produeix en tres etapes<\/span> (Beck y Clark, 1997):<\/p>\n El model de processament de la informaci\u00f3 que acabem d\u2019explicar encaixa amb formulacions neurobiol\u00f2giques como la de LeDoux (1999). Segons LeDoux, els senyals o est\u00edmuls f\u00f2bics es processen inicialment al t\u00e0lem, des d\u2019on es transmet una informaci\u00f3 prim\u00e0ria a l\u2019am\u00edgdala i, des d\u2019aquesta, al sistema nervi\u00f3s aut\u00f2nom i a altres centres nerviosos. Aquesta transmissi\u00f3, rapid\u00edssima, permet un canvi en la focalitzaci\u00f3 de l\u2019atenci\u00f3 i una resposta accelerada d\u2019escapada o de recerca de seguretat \u2013aquest proc\u00e9s correspondria a les etapes 1.\u00aa i 2.\u00aa citades amb anterioritat-. Simult\u00e0niament, l\u2019escor\u00e7a cerebral rep del t\u00e0lem una informaci\u00f3 m\u00e9s completa i m\u00e9s conscient del problema, cosa que li permet fer-se\u2019n una representaci\u00f3 m\u00e9s precisa \u2013etapa 3.\u00aa-. Aquesta informaci\u00f3 es trasllada tamb\u00e9 a l\u2019am\u00edgdala, des d\u2019on s\u2019envia de nou al sistema nervi\u00f3s aut\u00f2nom i a altres centres.<\/p>\n El fet que la informaci\u00f3 viatgi per una via m\u00e9s r\u00e0pida, m\u00e9s curta i m\u00e9s directa del t\u00e0lem a l\u2019am\u00edgdala, abans que aquesta \u00faltima rebi la informaci\u00f3 processada per l\u2019escor\u00e7a cerebral, \u00e9s probable que permeti que les respostes emocionals s\u2019inici\u00efn a l\u2019am\u00edgdala abans que la persona sigui conscient de l\u2019est\u00edmul, intern o extern, que la fa reaccionar. Des de l\u2019escor\u00e7a cerebral tamb\u00e9 podrien sortir informacions cap al sistema neuroendocr\u00ed, el qual, a trav\u00e9s de les hormones, participa, a mig termini sobretot, en les respostes de l\u2019organisme davant l\u2019ansietat i l\u2019estr\u00e8s.<\/p>\n Per\u00f2 la informaci\u00f3 no nom\u00e9s viatja de dalt a baix, sin\u00f3 que tamb\u00e9 ho fa de baix a dalt<\/span>. Aix\u00f2 implica que l\u2019activaci\u00f3 emocional que es reflecteix a les v\u00edsceres \u2013cor, pulm\u00f3, est\u00f3mac- i als m\u00fasculs pot influir i condicionar l\u2019activitat dels processos cognitius superiors. De la mateixa manera que els pensaments amena\u00e7ants poden activar respostes aut\u00f2nomes que preparen l\u2019organisme per a la defensa, la sobreestimulaci\u00f3\/sobreactivaci\u00f3 perif\u00e8rica pot activar el pensament, que mira de buscar o suposar possibles perills. \u00c9s a dir, pensaments amena\u00e7ants fan que l\u2019organisme s\u2019activi per defensar-se, per\u00f2 l\u2019activaci\u00f3 defensiva pr\u00f2pia de les etapes 1.\u00aa i 2.\u00aa citades amb anterioritat pot fer que el cervell conscient tracti d\u2019indagar d\u2019on ve el perill que est\u00e0 pressentint. Aix\u00f2 podria explicar, tamb\u00e9, com \u00e9s que els s\u00edmptomes d\u2019ansietat poden convertir-se en font d\u2019ansietat i preocupaci\u00f3.<\/p>\n Referent a les estrat\u00e8gies contraproduents d\u2019afrontament de l\u2019ansietat, la majoria dels procediments que cal seguir estan relacionats amb els processos caracter\u00edstics de la etapa o del nivell de processament tres, ja que els nivells un i dos s\u00f3n menys accessibles pel que fa al control directe i voluntari per part de la persona. El nivell tres de processament est\u00e0 estretament lligat als processos cognitius i operatius de l\u2019individu, molts dels quals s\u00f3n conscients i intencionals, com a m\u00ednim en part.<\/p>\n Un esquema d\u2019interrelaci\u00f3 de les variables operatives per a l\u2019estudi de l\u2019ansietat<\/span><\/p>\n Esquema que representa la interrelaci\u00f3 de les variables operatives per a l\u2019estudi de l\u2019ansietat, les definicions de les quals podrien ser les seg\u00fcents:<\/p>\n L\u2019ansietat no \u00e9s assimilable, exclusivament, a una variable ni a una relaci\u00f3 particular entre aquestes, sin\u00f3 al conjunt de totes elles com a sistema. <\/span><\/p>\n L\u2019afrontament efectiu dels riscos o dels obstacles que poden amena\u00e7ar els assoliments pretesos o el manteniment d\u2019aquells que ja es tenen o s\u2019han aconseguit -statu quo- i que es volen conservar, redueix l\u2019ansietat o la desactiva. L\u2019afrontament no efectiu intensifica l\u2019ansietat. A mesura que un projecte o un assoliment es degraden i l\u2019activaci\u00f3 fisiol\u00f2gica i la psicol\u00f2gica arriben a l\u00edmits propis d\u2019un trastorn, l\u2019ansietat compromet, obstaculitza o degrada \u2013en una paraula, amena\u00e7a- la continu\u00eftat d\u2019altres plans inicialment no problematitzats, de manera que comen\u00e7a aix\u00ed un proc\u00e9s de generalitzaci\u00f3, o reaccions en cadena, que retroalimenta l\u2019ansietat negativament, ja que l\u2019individu veu els seus recursos progressivament m\u00e9s desbordats i el seu benestar redu\u00eft o convertit en malestar.<\/p>\n __________<\/p>\n Fon<\/span>t<\/strong>: Baeza Villarroel, J.C. (2008). “Higiene y prevenci\u00f3n de la ansiedad<\/a><\/span>“. Madrid: D\u00edaz de Santos. Cl\u00ednica de l’Ansietat, especialistes en Barcelona i Madrid.<\/p>\n V\u00eddeo: Fisiolog\u00eda del estr\u00e9s<\/em>. Programa Redes.TV2<\/span><\/p>\n\n
![\"esquema-variables-ansiedad\"](\"https:\/\/clinicadeansiedad.com\/wp-content\/uploads\/2015\/09\/Esquema-variables-ansiedad-300x201.jpg\")
<\/p>\n\n