{"id":55165,"date":"2022-01-04T16:26:43","date_gmt":"2022-01-04T16:26:43","guid":{"rendered":"https:\/\/clinicadeansiedad.com\/uncategorized-ca\/lansietat-leducacio-i-laprenentatge\/"},"modified":"2024-02-19T12:57:15","modified_gmt":"2024-02-19T12:57:15","slug":"ansiedad-educacion-y-aprendizaje","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/clinicadeansiedad.com\/ca\/problemes\/introduccion\/ansiedad-educacion-y-aprendizaje\/","title":{"rendered":"L\u2019ansietat, l\u2019educaci\u00f3 i l\u2019aprenentatge"},"content":{"rendered":"

– \u00bfPer qu\u00e8 alg\u00fa pateix un trastorn d\u2019ansietat? \u00bfQuines en s\u00f3n les causes? \u00bfQuins factors estan implicats en l\u2019adquisici\u00f3 i el manteniment dels trastorns d\u2019ansietat? <\/span><\/p>\n

L\u2019etiologia dels trastorns d\u2019ansietat \u00e9s complexa i sovint poc coneguda. Com succeeix amb altres trastorns, no hi ha una causa o un factor \u00fanics implicats en la seva g\u00e8nesi i en el seu manteniment. En els trastorns d\u2019ansietat interactuen factors biol\u00f2gics o constitucionals i factors ambientals<\/span>. Pel que fa al primer grup, hi trobem els factors gen\u00e8tics, els biol\u00f2gics<\/span> (alteracions de l\u2019anatomia cerebral, dels neurotransmissors, etc.) i els constitucionals, com el temperament. El temperament es podria definir com \u201cel conjunt de pautes reactives emocionals i autoreguladores d\u2019origen, en bona mesura, innat, que es mantenen constants durant el desenvolupament<\/em>\u201d (Echebur\u00faa, 1993). Dit d\u2019una altra manera, podr\u00edem considerar que el temperament \u00e9s la part innata de la personalitat. Aquests factors predisposen l\u2019individu a patir trastorns d\u2019ansietat i interactuen amb d\u2019altres d\u2019ambientals per originar un trastorn d\u2019ansietat.<\/p>\n

Quant als factors ambientals<\/span>, cal destacar els esdeveniments vitals o les situacions traum\u00e0tiques, l\u2019estil educatiu dels pares i, en general, els processos de socialitzaci\u00f3 del nen-adolescent-adult en els diversos \u00e0mbits de la vida: la fam\u00edlia, l\u2019escola, els amics, la feina, etc.<\/p>\n

El paper i el pes de cadascun d\u2019aquests factors dependr\u00e0 de cada persona i de cada trastorn d\u2019ansietat. Aix\u00ed, per exemple, un jove pot desenvolupar una por intensa dels gossos (o f\u00f2bia als animals) despr\u00e9s que el mossegui un d\u2019aquests animals (situaci\u00f3 traum\u00e0tica). La seva aversi\u00f3 cap als gossos podria ser m\u00e9s gran si hagu\u00e9s vist en altres persones, per exemple, dins la seva fam\u00edlia, comportaments de rebuig o de por relacionats amb els gossos o si aquest jove fos for\u00e7a ansi\u00f3s des de petit i ho hagu\u00e9s manifestat en diversos \u00e0mbits de la vida (tingu\u00e9s predisposici\u00f3 per a l\u2019ansietat). En altres trastorns, per exemple en el trastorn obsessivocompulsiu (TOC), l\u2019her\u00e8ncia o la c\u00e0rrega gen\u00e8tica del trastorn poden tenir-hi un paper important. \u00c9s freq\u00fcent que una persona que pateix TOC tingui antecedents familiars d\u2019aquest trastorn o d\u2019altres trastorns emocionals. No obstant aix\u00f2, en aquest cas la gen\u00e8tica no t\u00e9 tot el protagonisme: la gravetat d\u2019aquest problema tamb\u00e9 dep\u00e8n de la intensitat amb qu\u00e8 la fam\u00edlia o les persones properes a qui el pateix participin en els seus rituals i l\u2019ajudin d\u2019alguna manera a mantenir-los. En la f\u00f2bia als animals, els factors ambientals poden tenir-hi un paper principal; en el TOC \u00e9s probable que l\u2019inici del problema s\u2019associ\u00ef a factors gen\u00e8tics i biol\u00f2gics, i que el seu manteniment s\u2019expliqui per factors ambientals.<\/p>\n

En aquest article ens centrarem en els factors ambientals<\/span> que poden estar implicats en l\u2019inici i en el manteniment dels trastorns d\u2019ansietat. Les situacions traum\u00e0tiques o els esdeveniments vitals (accidents, lesions, incendis, inundacions, separacions, defuncions, etc.) poden precipitar l\u2019aparici\u00f3 d\u2019un trastorn d\u2019ansietat. Per exemple, moltes f\u00f2bies espec\u00edfiques comencen despr\u00e9s de la viv\u00e8ncia d\u2019un succ\u00e9s traum\u00e0tic relacionat amb l\u2019objecte f\u00f2bic: por dels ascensors despr\u00e9s de quedar-s\u2019hi tancat, por d\u2019anar amb cotxe o de conduir despr\u00e9s de patir un accident al volant, etc. En altres casos, pot tenir un paper important la manera com els pares eduquen els fills. Per exemple, la sobreprotecci\u00f3 de les mares pot ser un factor clau en el trastorn d\u2019ansietat per separaci\u00f3. En aquestes situacions, les mares limiten el grau d\u2019autonomia i de socialitzaci\u00f3 del nen perqu\u00e8 els preocupa de manera excessiva que pateixi un accident o que prengui mal. Aix\u00ed, per exemple, prefereixen que els amics del seu fill vagin a jugar a casa seva en comptes que sigui el seu fill qui vagi a casa dels seus companys, no volen que els nens juguin al carrer, no fomenten la relaci\u00f3 del seu fill amb altres nens (impedeixen que vagi de col\u00f2nies) o s\u00f3n molt restrictives pel que fa als horaris d\u2019arribar a casa.<\/p>\n

D\u2019altra banda, la manera com les persones importants per al nen (familiars, amics, professors) es comportin i les viv\u00e8ncies que tingui al llarg de la vida tamb\u00e9 poden influir en els trastorns d\u2019ansietat. \u00c9s probable que un nen t\u00edmid amb uns pares tamb\u00e9 t\u00edmids i molt poc contacte social (poca o cap relaci\u00f3 amb els ve\u00efns, amb els familiars i amb els amics, feines rutin\u00e0ries i solit\u00e0ries, etc.) aprengui que aquesta \u00e9s la manera adequada de comportar-se. Si aquest nen, durant la seva vida, no passa per experi\u00e8ncies que li ensenyin que hi ha altres tipus de relacions o no es troba en situacions que l\u2019\u201cobliguin\u201d a adquirir noves habilitats, dif\u00edcilment superar\u00e0 la seva timidesa.<\/p>\n

\u00bfPer qu\u00e8 una situaci\u00f3 traum\u00e0tica, l\u2019estil educatiu dels pares o la fam\u00edlia, l\u2019escola i els amics poden influir en els trastorns d\u2019ansietat? <\/span><\/p>\n

\u00c9s a dir, \u00bfquins s\u00f3n els mecanismes o models etiol\u00f2gics que expliquen aquestes relacions? Es considera que aquests factors ambientals influeixen en l\u2019adquisici\u00f3 i el manteniment dels trastorns d\u2019ansietat a trav\u00e9s de l\u2019aprenentatge. Els principals models etiol\u00f2gics o mecanismes d\u2019aprenentatge implicats s\u00f3n el condicionament cl\u00e0ssic, el condicionament operant o instrumental i l\u2019aprenentatge vicari o observacional.<\/p>\n

Condicionament cl\u00e0ssic<\/span><\/p>\n

\u00c9s un tipus d\u2019aprenentatge associatiu en qu\u00e8 un est\u00edmul aparentment neutre acaba suscitant la mateixa resposta o una de similar que un altre est\u00edmul quan apareixen associats. Imaginem que un gos mossega un jove. La reacci\u00f3 d\u2019aquest jove probablement ser\u00e0 de dolor i de por. Aquesta resposta (dolor i por a conseq\u00fc\u00e8ncia de la mossegada d\u2019un gos) s\u2019anomena incondicionada o autom\u00e0tica. Si aquest mateix jove, unes dies m\u00e9s tard, es troba amb un altre gos, \u00e9s possible que senti malestar i que mostri recel i por de l\u2019animal. Aquest est\u00edmul (un gos nou), aparentment neutre, ha desencadenat una resposta que s\u2019anomena condicionada (la por). Aquest jove ha apr\u00e8s a reaccionar d\u2019aquesta manera quan es troba davant els est\u00edmuls associats a la situaci\u00f3 de la mossegada. Una part important de les f\u00f2bies espec\u00edfiques poden explicar-se pel condicionament cl\u00e0ssic. No obstant aix\u00f2, en molts casos no existeix un esdeveniment traum\u00e0tic que precedeixi l\u2019aparici\u00f3 de la f\u00f2bia. Moltes persones, reprenent l\u2019exemple de la f\u00f2bia als gossos, tenen por d\u2019aquests animals, per\u00f2, en canvi, mai no han patit una mossegada ni un atac. No \u00e9s infreq\u00fcent la f\u00f2bia a volar. Les persones que pateixen aquesta por eviten agafar avions perqu\u00e8 els preocupa patir un accident i morir-hi o la possibilitat de perdre el control, de patir una atac de cor o de sentir molt malestar f\u00edsic durant el vol. En alguns casos, l\u2019experi\u00e8ncia d\u2019un vol amb moltes turbul\u00e8ncies o d\u2019algun altre esdeveniment relacionat amb el avions pot desencadenar aquesta por. En d\u2019altres, no apareix cap esdeveniment associat que expliqui aquesta por de volar.<\/p>\n

Alguns autors assenyalen que hi ha altres factors, a banda dels episodis traum\u00e0tics, que poden explicar l\u2019adquisici\u00f3 de f\u00f2bies. Per exemple, en molts casos, les f\u00f2bies comencen despr\u00e9s d\u2019un esdeveniment vital dolor\u00f3s (la defunci\u00f3 d\u2019alg\u00fa estimat, un divorci, una malaltia, etc.) que no est\u00e0 relacionat amb el tipus de f\u00f2bia que pateix la persona.<\/p>\n

Altres autors suggereixen que els subjectes amb un grau elevat d\u2019activaci\u00f3 general s\u00f3n m\u00e9s propensos a desenvolupar f\u00f2bies que els que tenen valors m\u00e9s baixos. \u00c9s a dir, els individus amb predisposici\u00f3 general per a l\u2019ansietat poden tenir m\u00e9s problemes d\u2019aquest tipus que els que no tenen aquesta ansietat \u201cde base\u201d. Igualment, la manera com interpretem les situacions pot ser un factor mediador important en el desenvolupament de les f\u00f2bies.<\/p>\n

Els principis del condicionament cl\u00e0ssic s\u2019han aplicat al tractament psicol\u00f2gic d\u2019alguns trastorns d\u2019ansietat. L\u2019objectiu principal d\u2019aquestes t\u00e8cniques \u00e9s trencar l\u2019associaci\u00f3 existent entre l\u2019est\u00edmul condicionat (per exemple, tots els gossos del m\u00f3n) i la resposta condicionada (la por), sense presentar l\u2019est\u00edmul incondicionat (el gos que mossega). Vegem amb m\u00e9s detall aquesta estrat\u00e8gia: si alg\u00fa t\u00e9 por dels gossos perqu\u00e8 un el va mossegar, el tractament psicol\u00f2gic d\u2019elecci\u00f3 ser\u00e0 exposar-lo al contacte amb aquests animals perqu\u00e8 comprovi que no hi ha cap perill i la seva resposta de por i d\u2019evitaci\u00f3 desaparegui. Aquest proc\u00e9s es pot dur a terme de diverses maneres: es pot demanar a l\u2019usuari dels serveis psicol\u00f2gics que romangui en una habitaci\u00f3 amb un gos durant un per\u00edode de temps llarg, fins que noti que li ha disminu\u00eft l\u2019ansietat. Aquesta t\u00e8cnica rep el nom d\u2019inundaci\u00f3.<\/p>\n

En molts casos, aquest procediment es realitza demanant a l\u2019usuari que, en primer lloc, imagini aquesta situaci\u00f3 (inundaci\u00f3 imaginada). En una segona fase, s\u2019exposa in vivo la persona a l\u2019objecte f\u00f2bic (inundaci\u00f3 in vivo). En algunes situacions \u00e9s poc recomanable o simplement \u00e9s impossible exposar in vivo el subjecte als est\u00edmuls que li susciten la por. Aquest \u00e9s el cas de les pors a alguns animals (les serps) o a alguns fen\u00f2mens naturals (les tempestes, els trons…). En aquestes situacions, l\u2019exposici\u00f3 amb la imaginaci\u00f3 \u00e9s el tractament d\u2019elecci\u00f3.<\/p>\n

La dessensibilitzaci\u00f3 sistem\u00e0tica \u00e9s una t\u00e8cnica molt utilitzada en el tractament dels trastorns d\u2019ansietat. En aquests casos, all\u00f2 que es persegueix \u00e9s que els est\u00edmuls que provoquen les reaccions de por quedin condicionats a respostes incompatibles amb aquest temor, com la resposta de relaxaci\u00f3. Aquesta t\u00e8cnica t\u00e9 dos components: aprendre a relaxar-se i exposar-se de manera gradual a diverses circumst\u00e0ncies relacionades amb la situaci\u00f3 f\u00f2bica. L\u2019usuari apr\u00e8n, en primer lloc, a relaxar-se. A continuaci\u00f3, ha d\u2019establir una jerarquia de diversos fets temuts i ordenar-los en funci\u00f3 del grau d\u2019ansietat que li generi cadascun d\u2019ells. L\u2019usuari comen\u00e7ar\u00e0 per afrontar la situaci\u00f3 que li provoqui menys ansietat. Mentre ho fa, practicar\u00e0 la t\u00e8cnica de relaxaci\u00f3. Quan hagi disminu\u00eft l\u2019ansietat que sent en aquesta situaci\u00f3, podr\u00e0 afrontar la seg\u00fcent i aix\u00ed de manera successiva fins que es completi la llista. Per exemple, pel que fa a la por de volar, l\u2019usuari fa una llista de les situacions relacionades que li produeixen ansietat. Aquesta llista podria ser: preparar les maletes, anar amb cotxe fins l\u2019aeroport, facturar l\u2019equipatge, acomiadar-se dels familiars, embarcar-se, el moment en qu\u00e8 l\u2019avi\u00f3 est\u00e0 a punt d\u2019enlairar-se, etc. L\u2019usuari s\u2019hauria d\u2019exposar a cadascuna d\u2019aquestes situacions amb la imaginaci\u00f3 o in vivo mentre aplica les t\u00e8cniques de relaxaci\u00f3 que ha apr\u00e8s.<\/p>\n

Condicionament operant o instrumental<\/span><\/p>\n

Mitjan\u00e7ant aquest tipus d\u2019aprenentatge associatiu es pot explicar com s\u2019adquireix i, sobretot, com es mant\u00e9 una conducta. Els seus principis b\u00e0sics s\u00f3n els seg\u00fcents: si la realitzaci\u00f3 d\u2019una conducta va seguida d\u2019una conseq\u00fc\u00e8ncia positiva (una recompensa o un refor\u00e7 positiu<\/span>) o b\u00e9 de la desaparici\u00f3 o evitaci\u00f3 d\u2019una conseq\u00fc\u00e8ncia negativa (refor\u00e7 negatiu<\/span>) augmentar\u00e0 la probabilitat que la persona repeteixi aquesta conducta. Si, en canvi, un cop realitzada la conducta, la conseq\u00fc\u00e8ncia \u00e9s negativa (un c\u00e0stig) \u00e9s probable que aquesta no es torni a dur a terme. Finalment, si la realitzaci\u00f3 d\u2019una conducta no t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies, deixar\u00e0 de fer-se (extinci\u00f3).<\/p>\n

Vegem-ne alguns exemples. Si un nen despara la taula i la mare l\u2019elogia i el felicita per haver-ho fet, \u00e9s probable que el nen realitzi aquesta tasca altres vegades. De la mateixa manera, si un nen plora perqu\u00e8 vol una joguina i els pares l\u2019hi compren, aquesta conducta (el plor) queda refor\u00e7ada de manera positiva perqu\u00e8 ha obtingut una recompensa (la joguina). Per aix\u00f2, el nen plorar\u00e0, en el futur, cada vegada que vulgui aconseguir alguna cosa. Si, en canvi, cada vegada que un nen pega al seu germ\u00e0 petit, els pares el castiguen sense veure la televisi\u00f3 o sense jugar amb l\u2019ordinador, el nen deixar\u00e0 de fer-ho, ja que ha apr\u00e8s que aquesta conducta (pegar al germ\u00e0) t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies negatives (no veure la televisi\u00f3 o no jugar amb l\u2019ordinador). Finalment, si els pares no paren atenci\u00f3 a un nen quan es porta malament, el nen deixar\u00e0 de fer-ho (extinci\u00f3), perqu\u00e8 veur\u00e0 que aquest comportament no t\u00e9 cap conseq\u00fc\u00e8ncia (cridar l\u2019atenci\u00f3 dels pares).<\/p>\n

Els principis del condicionament operant estan implicats en l\u2019adquisici\u00f3 i el manteniment d\u2019alguns trastorns d\u2019ansietat. La f\u00f2bia als gossos, per exemple, es mant\u00e9 en el temps perqu\u00e8 la persona els evita, no s\u2019hi enfronta. L\u2019evitaci\u00f3 de l\u2019est\u00edmul f\u00f2bic (els gossos) \u00e9s un refor\u00e7 negatiu, ja que si l\u2019individu no veu gossos o no \u00e9s a prop d\u2019aquests animals, no sent ansietat o por (conseq\u00fc\u00e8ncia negativa).<\/p>\n

L\u2019evitaci\u00f3 de les situacions que provoquen ansietat \u00e9s un refor\u00e7 negatiu molt potent que mant\u00e9 el trastorn. Imaginem-nos una persona que pateix agoraf\u00f2bia. Aquesta persona t\u00e9 por de perdre el control si surt fora de casa i va a llocs on hi hagi molta gent o d\u2019on escapar pugui ser dif\u00edcil (o comprometedor).Per aix\u00f2, evita anar al cinema, als grans magatzems, a concerts, al supermercat, amb metro, etc. La negativa a exposar-se a aquestes situacions redueix la possibilitat que la persona senti ansietat. Per a ella, la seva conducta d\u2019evitaci\u00f3 \u00e9s positiva (no pateix ansietat), per aix\u00f2 la fa. En el cas del TOC, dur a terme la compulsi\u00f3 (per exemple, rentar-se les mans) redueix o elimina la possibilitat que la persona contregui una malaltia (obsessi\u00f3). L\u2019execuci\u00f3 de la conducta compulsiva redueix l\u2019ansietat associada a la por d\u2019un possible contagi o d\u2019una possible malaltia. Des d\u2019aquest punt de vista, l\u2019obsessi\u00f3 es mant\u00e9 perqu\u00e8 la compulsi\u00f3 actua com un refor\u00e7ador negatiu. No obstant aix\u00f2, en ambd\u00f3s casos, la persona no comprova la validesa o no de les seves pors (perdr\u00e0 el control si surt de casa?, contraur\u00e0 una malaltia si no es renta les mans?) perqu\u00e8 no s\u2019enfronta a les situacions que li produeixen ansietat.<\/p>\n

La reacci\u00f3 d\u2019ansietat pot estar refor\u00e7ada directament per altres persones. Despr\u00e9s d\u2019una resposta de por, la mare pot prendre el nen en bra\u00e7os, acariciar-lo o, simplement, parar-li m\u00e9s atenci\u00f3. Aquest exc\u00e9s d\u2019atenci\u00f3 \u00e9s un tipus de recompensa per al nen i pot mantenir l\u2019aparici\u00f3 de la resposta d\u2019ansietat. Un altre exemple: moltes persones amb ansietat generalitzada necessiten constantment que alg\u00fa proper les reforci, les tranquil\u00b7litzi i els confirmi que la seva actuaci\u00f3 \u00e9s l\u2019adequada, que all\u00f2 que temen no passar\u00e0, etc. Aquesta atenci\u00f3 excessiva als seus dubtes i a les seves preocupacions (refor\u00e7 positiu) els \u201calimenta\u201d i els mant\u00e9 inalterables. Aquests principis de l\u2019aprenentatge s\u2019han aplicat en el tractament dels trastorns d\u2019ansietat. Un component important en molts d\u2019aquests trastorns \u00e9s l\u2019evitaci\u00f3 de l\u2019objecte o de la situaci\u00f3 que provoca l\u2019ansietat, de manera que es mant\u00e9 el problema. Per exemple, en la f\u00f2bia als animals, s\u2019evita el contacte amb ells; en la por de volar, no es viatja amb avi\u00f3; en la agoraf\u00f2bia, s\u2019evita anar a determinats llocs; en el TOC, s\u2019evita tocar alguns objectes i si aix\u00f2 no \u00e9s possible, es du a terme la compulsi\u00f3 de rentat, etc. Per aquest motiu, el tractament d\u2019aquests trastorns t\u00e9 com a objectiu trencar aquest refor\u00e7ament negatiu de la por. Per aconseguir-ho, l\u2019usuari ha d\u2019exposar-se a les situacions que li produeixen ansietat en lloc d\u2019evitar-les. Aix\u00f2 es pot fer de manera gradual, mitjan\u00e7ant aproximacions successives, o de manera brusca.<\/p>\n

Es pot considerar que l\u2019exposici\u00f3 integra elements del condicionament cl\u00e0ssic (habituar-se a l\u2019ansietat davant de l\u2019est\u00edmul f\u00f2bic) i de l\u2019operant (eliminar les conductes d\u2019evitaci\u00f3). En el cas del TOC, la t\u00e8cnica psicol\u00f2gica d\u2019elecci\u00f3 s\u2019anomena exposici\u00f3 amb prevenci\u00f3 de resposta. En ella, l\u2019usuari s\u2019ha d\u2019exposar a l\u2019est\u00edmul f\u00f2bic (per exemple, tocar un bitllet amb les mans), per\u00f2 no pot dur a terme la compulsi\u00f3 (en aquest cas, rentar-se les mans).<\/p>\n

Qualsevol tractament d\u2019un trastorn d\u2019ansietat implica refor\u00e7ar de manera positiva (amb elogis, amb petits premis o fitxes en el cas dels nens, etc.) les conductes d\u2019aproximaci\u00f3 a la situaci\u00f3 o a l\u2019objecte que generen ansietat. La pr\u00e0ctica refor\u00e7ada \u00e9s una t\u00e8cnica psicol\u00f2gica per al tractament d\u2019alguns trastorns d\u2019ansietat en nens i adolescents. Al nen, se li donen instruccions precises sobre all\u00f2 que ha de fer. El nen assaja de manera gradual i repetida la conducta d\u2019aproximaci\u00f3 a l\u2019objecte f\u00f2bic. Cada petit avan\u00e7ament \u00e9s refor\u00e7at pel terapeuta, pels pares o pels professors. Aquesta t\u00e8cnica s\u2019ha aplicat en el tractament de la f\u00f2bia escolar i de la f\u00f2bia social. En la f\u00f2bia escolar, per exemple, el nen va a l\u2019escola i roman a l\u2019aula durant per\u00edodes cada vegada m\u00e9s perllongats. El nen \u00e9s refor\u00e7at constantment per fer-ho. A aquest refor\u00e7 positiu, cal sumar-hi la nul\u00b7la atenci\u00f3 que els pares i els mestres han de parar a les queixes del nen (extinci\u00f3).<\/p>\n

Aprenentatge vicari o observacional<\/span><\/p>\n

Es tracta d\u2019un aprenentatge complex que implica adquirir nous comportaments o modificar-ne de vells a partir de l\u2019observaci\u00f3 de la conducta dels altres. Com coment\u00e0vem anteriorment, no totes les persones que pateixen una f\u00f2bia han viscut un esdeveniment o succ\u00e9s traum\u00e0tic previ. En molts altres casos, \u00e9s possible que aquests subjectes hagin observat les experi\u00e8ncies traum\u00e0tiques que van viure altres individus (per exemple, van veure que un gos va mossegar el ve\u00ed o han estat testimonis televisius d\u2019un accident d\u2019avi\u00f3) o que simplement actu\u00efn igual que els seus familiars o altres persones properes (i evitin entrar en contacte amb qualsevol gos perqu\u00e8 els seus pares se n\u2019allunyen cada vegada que en veuen un).<\/p>\n

Es considera que en aquests casos l\u2019experi\u00e8ncia \u00e9s indirecta i \u00e9s producte del proc\u00e9s de socialitzaci\u00f3 a qu\u00e8 tots estem sotmesos des que naixem. Sens dubte, les persones que ens envolten actuen com a models o com a exemples de conducta per seguir. Reprenent un exemple del comen\u00e7ament del text, una persona podria tenir moltes dificultats per relacionar-se amb els altres perqu\u00e8 no ha adquirit les habilitats socials necess\u00e0ries per fer-ho. Aix\u00f2 pot ser conseq\u00fc\u00e8ncia, com a m\u00ednim en part, de l\u2019abs\u00e8ncia de models per imitar o que aquests models no tenien unes habilitats adequades. Si un nen t\u00edmid t\u00e9 uns pares t\u00edmids i amb poques habilitats socials, dif\u00edcilment podr\u00e0 aprendre-les (si no \u00e9s que t\u00e9 altres models de socialitzaci\u00f3: germans, altres familiars, professors, amics). Aquest tipus d\u2019aprenentatge facilita l\u2019adquisici\u00f3 de noves conductes i la reactivaci\u00f3 d\u2019altres que es duien a terme amb una freq\u00fc\u00e8ncia menor. D\u2019altra banda, permet la modificaci\u00f3 de conductes inadequades.<\/p>\n

La t\u00e8cnica psicol\u00f2gica que es basa en aquest tipus d\u2019aprenentatge s\u2019anomena modelatge<\/span>. Aquesta t\u00e8cnica s\u2019aplica en el tractament de diverses f\u00f2bies (per exemple, la f\u00f2bia als animals, la f\u00f2bia a les injeccions o a la sang, la por del dentista), en la f\u00f2bia social (i, en general, en l\u2019entrenament d\u2019habilitats socials), etc. Hi ha diversos procediments de modelatge. En el modelatge simb\u00f2lic, el nen o l\u2019adult ansiosos poden veure pel\u00b7l\u00edcules o fotografies en les quals altres persones interactuen amb els est\u00edmuls temuts (per exemple, un v\u00eddeo en el qual un nen toca un gos, li fa car\u00edcies i hi juga). En el modelatge encobert, l\u2019usuari s\u2019imagina primer una situaci\u00f3 ansi\u00f2gena per despr\u00e9s representar mentalment com un model important per a ell (un heroi, un \u00eddol…) resol aquesta situaci\u00f3 desenvolupant les conductes temudes. En el modelatge en viu, l\u2019usuari observa com actua un model (freq\u00fcentment el terapeuta o un col\u00b7laborador) en la situaci\u00f3 o amb l\u2019objecte temuts. Finalment, en el modelatge participatiu, \u00e9s l\u2019usuari mateix qui s\u2019enfronta, ajudat pel model (terapeuta) i mentre rep constantment refor\u00e7 social, a la situaci\u00f3 temuda. El modelatge participatiu \u00e9s, juntament amb el modelatge simb\u00f2lic, la variant t\u00e8cnica m\u00e9s interessant per a la pr\u00e0ctica cl\u00ednica i la m\u00e9s utilitzada en aquest \u00e0mbit.<\/p>\n

L\u2019entrenament en habilitats socials es basa en aquestes t\u00e8cniques. Normalment, en una primera fase, el terapeuta o col\u00b7laborador fa de model i, en una situaci\u00f3 fict\u00edcia, du a terme la conducta que cal aprendre o modificar (modelatge). En una segona fase, \u00e9s l\u2019usuari qui ha d\u2019imitar el model (assajos de conducta o role-playing). L\u2019entrenament en habilitats socials comen\u00e7a per les m\u00e9s b\u00e0siques o m\u00e9s senzilles i va avan\u00e7ant de manera gradual fins que s\u2019arriba a l\u2019adquisici\u00f3 d\u2019habilitats m\u00e9s complexes.<\/p>\n

Una darrera consideraci\u00f3<\/span><\/p>\n

Malgrat que a l\u2019article s\u2019han descrit diverses t\u00e8cniques psicol\u00f2giques de manera separada amb una finalitat merament did\u00e0ctica, cal recalcar que, a la pr\u00e0ctica cl\u00ednica, s\u2019utilitzen totes de manera combinada. Durant la dessensibilitzaci\u00f3 sistem\u00e0tica, per exemple, es refor\u00e7a l\u2019usuari positivament pels seus avan\u00e7aments. De la mateixa manera, en l\u2019entrenament en habilitats socials es combina el modelatge i l\u2019assaig de conducta durant la sessi\u00f3 cl\u00ednica amb la pr\u00e0ctica en situacions reals (exposici\u00f3).<\/p>\n

__________
\nFont<\/span>: Noem\u00ed Guillam\u00f3n. Cl\u00ednica de l’Ansietat. Psic\u00f2legs especialistes en el tractament de l’ansietat. Barcelona i Madrid.<\/p>\n

M\u00e9s informaci\u00f3<\/strong><\/p>\n

-Bay\u00e9s, R. y Pinillos, J.L. (Eds.). (1989). Aprendizaje y condicionamiento. Tratado de psicolog\u00eda general<\/span>.<\/span> Vol.2. <\/span>Madrid: Ed. Alhambra.<\/p>\n

-Caballo, V. E. y Sim\u00f3n, M.A. (2001). Manual de Psicolog\u00eda cl\u00ednica infantil y del adolescente. Trastornos generales. Madrid: Pir\u00e1mide.<\/p>\n

-Echebur\u00faa, E. (1993). Trastornos de ansiedad en la infancia. Colecci\u00f3n \u2018Ojos Solares\u2019. Madrid: Pir\u00e1mide.<\/p>\n

M\u00e9s llibres<\/a><\/span><\/span><\/p>\n

V\u00eddeo il-lustratiu: Miedos en la infancia y la adolescencia<\/em> (UNED-TVE2)<\/span><\/p>\n