Ansietat: Quan consultar?

L’ansietat és un mecanisme de defensa normal i adaptatiu, que millora el nostre rendiment i les possibilitats d’èxit davant diverses circumstàncies.

El problema es presenta quan l’ansietat no apareix circumscrita a determinades situacions, no dura un temps limitat, o la seva intensitat és excessiva. En aquests casos, es converteix en quelcom disfuncional i que compromet la salut física i psicològica. Arribat aquest punt, és convenient, i moltes vegades imprescindible, consultar amb un especialista que pugui valorar i, si és necessari, tractar el problema.

A continuació, algunes condicions i circumstàncies en les quals s’aconsella consultar:

  • Quan la freqüència d’aparició de l’ansietat problemàtica és cada cop més elevada.
  • Quan la intensitat amb la que apareixen els símptomes d’ansietat suposa un problema per al benestar personal.
  • Quan la duració dels episodis d’ansietat és cada vegada més llarga.
  • Quan l’afectació o interferència a altres àrees de la vida és cada vegada més gran. De vegades, el problema d’ansietat s’inicia en una situació determinada i es va estenent a altres àmbits com si fos una taca de tinta. Imaginem el cas d’una persona que desenvolupa una fòbia a desplaçar-se en transports públics i comença a evitar-los. Aquest fet suposa una restricció important de la seva mobilitat i independència. Pots ser que deixi de fer coses que abans solia fer, i fins i tot es vegi incapaç d’anar a treballar.
  • Quan una persona significativa o un especialista (metge, farmacèutic, assistent social…) amb coneixement del cas, ho aconsella.
  • Quan les solucions que s’han intentat no han funcionat. Moltes persones abans de consultar a un professional especialitzat en trastorns d’ansietat, han intentat afrontar, de manera espontània, el problema pel seu compte. Podem agrupar els intents en tres categories:
    • Intents útils: són aquells que han facilitat la contenció o desaparició del problema. Suposen una solució total o parcial d’aquest.
    • Intents inútils: són aquells que han suposat un esforç a diferents nivells, esforços que no han repercutit en una millora del problema.
    • Intents contraproduents: són aquells que, lluny de suposar una solució al problema, contribueixen a mantenir-lo i perpetuar-lo. Com més esforços fem, més emmalaltim.

Si arribem a la conclusió que el problema d’ansietat mereix consideració, el primer pas pot ser anar a un centre mèdic de capçalera. Així obtindrem una valoració inicial del cas on es contempli la conveniència de posar-se en mans d’especialistes.

Font: Clínica de l’Ansietat. Psicòlegs i psiquiatres. Madrid i Barcelona.

Vídeo: Tractament de l’ansietat. Dr. Carlos Carlos Baeza Villarroel. Psicòleg.