Avalua: sobretot, manifestacions fisiològiques relacionades amb l’ansietat.

Atenció!!

• Els resultats són orientatius, serveixen per advertir sobre la presència de manifestacions relacionades amb ansietat i, en conseqüència, facilitar la decisió de consultar o no amb especialistes.
• Els resultats manquen de validesa i fiabilitat. No poden prendre’s com a base per a diagnòstic algun, ni per descartar uns altres. Davant qualsevol dubte sobre la seva salut, consulti amb el seu metge de capçalera, o professional sanitari de referència.
• Els resultats no discriminen si tenim o no un trastorn de l’estat d’ànim, ni de quin tipus, ni si la depressió és el problema principal o és secundari a uns altres. D’altra banda, tenir problemes d’estat d’ànim, no vol dir que no se’n puguin tenir uns altres.

La entrada Test d’ansietat se publicó primero en Clínica de la Ansiedad.

Avalua els components fisiològics, conductuals i, sobretot, cognitius de la depressió

Atenció!!

•  Els resultats són orientatius, serveixen com a advertència sobre la presència de manifestacions relacionades amb depressió i, en conseqüència, facilitar la decisió de consultar o no amb especialistes.
• Els resultats manquen de validesa i fiabilitat. No poden prendre’s com a base per a diagnòstic algun, ni per descartar uns altres. Davant qualsevol dubte sobre la seva salut, consulti amb el seu metge de capçalera, o professional sanitari de referència.
• Els resultats no discriminen si tenim o no un trastorn de l’estat d’ànim, ni de quin tipus, ni si la depressió és el problema principal o és secundari a uns altres. D’altra banda, tenir problemes d’estat d’ànim, no vol dir que no se’n puguin tenir uns altres.

Realitzar Qüestionari

La entrada Tinc depressió? se publicó primero en Clínica de la Ansiedad.

Físics: Taquicàrdia, palpitacions, opressió al pit, falta d’aire, tremolors, sudoració, molèsties digestives, nàusees, vòmits, nus a l’estómac, alteracions de l’alimentació, tensió i rigidesa muscular, cansament, formigueix, sensació de mareig i inestabilitat. Si l’activació neurofisiològica és molt elevada poden aparèixer alteracions de la son, l’alimentació i la resposta sexual.

Psicològics: Inquietud, sensació d’amenaça o perill, ganes de fugir o atacar, inseguretat, sensació de buidor, sensació d’estranyesa o despersonalització, por a perdre el control, recels, sospites, incertesa, dificultat per pendre decisions. En casos més extrems, por a la mort, tornar-se boig o al suïcidi.

De conducta: Estat d’alerta e hipervigilància, bloqueig, dificultat per actuar, impulsivitat, inquietud motora, dificultat per estar quiet i en repòs. Aquests símptomes venen acompanyatsde canvis en l’expressivitat corporal i el llenguatge corporal: postures tancades, rigidesa, moviments imprecisos de mans i braços, tensió de les mandíbules, canvis de veu, expressió facial de sorpresa, dubte o crispació, etc.

Intel.lectuals o cognitius: Dificultats d’atenció, concentració i memòria, augment dels oblits o descuits, preocupació excessiva, expectatives negatives, rumiació, pensaments distorsionats e inoportuns, increment dels dubtes i la sensació de confusió, tendència a recordar sobre tot coses desagradables, sobrevalorar petits detalls desfavorables, abús de la prevenció i la sospita, interpretacions inadequades, susceptibilitat, etc.

Socials: Irritabilitat, quedar-se absort, dificultat per iniciar o seguir una conversa, en uns casos, i verborrea en altres, bloquejar-se o quedar-se en blanc a l’hora de preguntar o respondre, dificultat per expressar les pròpies opinions o fer valer els propis drets, temor excessiu a possibles conflictes, etc.

No totes les persones tenen els mateixos símptomes, ni aquests tenen la mateixa intensitat en tots els casos. Cada persona, segons la seva predisposició biològica i/o psicològica, es mostra més vulnerable o susceptible a uns o altres símptomes. Es considera un problema en la mesura que es posa en risc la salut i el benestar físic i psicològic, i interfereixen o limiten significativament la capacitat d’acció i desenvolupament de la persona que els pateix.

Realitzar una teràpia psicològica t’ajudarà a superar el teu problema d’ansietat d’una manera més ràpida i eficaç.

Contacta’ns i t’informem:

Clínica de l’Ansietat a Barcelona: 93 226 14 12 – 607 507 097.

Clínica de l’Ansietat a Madrid: 91 829 93 92 – 607 507 097.

Correu electrònic: info@clinicadeansiedad.com

Clínica de l’Ansietat. Especialistes en el tractament de l’ansietat.

__________
Font: Clínica de l’Ansietat. Especialistes en el tractament de l’ansietat. Madrid i Barcelona.

Video il-lustratiu: Fisiología de la ansiedad y el estrés

Altres videos relacionats

• Estres Cronico: consecuencias sobre la salud
• Amígdala versus lóbulo frontal
• El miedo I (UNED-RTVE2)
• El miedo II (UNED-RTVE2)

Documents relacionats

1. Ansietat: el per qué dels  símptomes
2. Causess d’ ansietat: origen i manteniment
3. Quand cercar ayuda
4. Prevenció de l’ansietat

La entrada Sìmptomes de l’ansietat se publicó primero en Clínica de la Ansiedad.

L’ansietat, doncs, com qualsevol mecanisme adaptatiu, és bona, funcional, normal i no representa cap problema per a la salut.

No obstant això, en alguns casos, aquest mecanisme funciona de manera alterada, és a dir, produeix problemes de salut i, enlloc d’ajudar-nos, ens incapacita. Quins factors poden influir perquè un mecanisme normal, saludable i adaptatiu deixi de ser-ho?

Factors predisposicionals

•  Factors biològics, alguns d’ells genètics
•  Factors de personalitat. Patrons d’afrontament de l’estrès. Estils de vida
•  Factors ambientals. Aprenentatges. Contextos i suports socials

Factors activadors o desencadenants

•   Situacions o esdeveniments que són viscuts com a desbordants dels nostres recursos
•   Esdeveniments vitals de conseqüències greus o que exigeixen esforços adaptatius importants
•   Obstacles per aconseguir èxits o que limiten la nostra capacitat per aconseguir-los o mantenir-los
•   Consum d’estimulants i altres drogues

Factors de manteniment, lligats a la gestió de la pròpia ansietat

•  La «por a la por»
•  La pèrdua de condicions o facultats, per la pròpia ansietat, que dificulten l’afrontament dels problemes
•  Solucions intentades que resulten contraproduent
•  La problematització d’àrees inicialment no conflictives, com a conseqüència de la pròpia ansietat
•  Afrontament insuficient o erroni del problemes origen de l’ansietat
•  L’establiment de mecanismes fòbics

Normalment, els problemes d’ansietat es produeixen per una combinació d’algun d’aquests factors durant un període de temps.

En el tractament psicològic es tracten tots aquets factors perquè la persona recuperi el seu estat de salut i benestar.

Realitzar una teràpia psicològica t’ajudarà a superar el teu problema d’ansietat d’una manera més ràpida i eficaç.

Contacta’ns i t’informem:

Clínica de l’Ansietat a Barcelona: 93 226 14 12 – 607 507 097.

Clínica de l’Ansietat a Madrid: 91 829 93 92 – 607 507 097.

Correu electrònic: info@clinicadeansiedad.com

Articles relacionats

• Causes de l’ansietat: origen i manteniment
• La ansietat: un model explicatiu
• Ansietat i herència
• Ansietat i estrès
• Ansietat i drogues

Font: Clínica de l’ Ansietat. Especialistes en el tractament de l’ansietat. Madrid i Barcelona

La entrada Què és l’ansietat i per què es produeix? se publicó primero en Clínica de la Ansiedad.

No obstant això, un estat d’activació emocional elevat mantingut durant un període llarg de temps pot augmentar la probabilitat de desenvolupar problemes de salut, cansament crònic, esgotament, disminució de les defenses, trastorns psicofisiològics, etc.

Videos il.lustratius

Miedo al miedo. La ansiedad y sus consecuencias

 Estrés crónico: consecuencias sobre la salud

La entrada L’ansietat pot tenir conseqüències negatives per a la salut? se publicó primero en Clínica de la Ansiedad.

Prevalença anual   

 Prevalença global  

Generalitzada 3/% 5% Fòbies Específiques 9% 10 – 11,3% Fòbia Social – 3 – 13% Estrès Posttraumàtic – 1 – 14% Trast. Obsessiu-Compulsiu   1,5% 2,1% Trastor de Pànic 1-2% 1,5 – 3,5%

Els trastorns d’ansietat són un dels trastorns psicològics més comuns en la població general. Els trastorns que s’inclouen sota aquesta categoria diagnòstica tenen prevalences molt diferents. Mostrem aquí les prevalences descrites en el Manual Diagnóstico y Estadístico de los Trastornos Mentales (DSM_IV), que estableix els criteris diagnòstics per a cada trastorn.

La prevalença anual fa referència al percentatge de persones que presenten un diagnòstic d’ansietat durant els últims 12 mesos. La prevalença per a tota la vida (o prevalença global) fa referència al percentatge de persones que han estat diagnosticades d’aquest trastorn, independentment de si el presenten en el moment actual o no.

Ansietat generalitzada: la prevalença anual és del 3% i la global del 5%.

Fòbies específiques: la prevalença anual és d’aproximadament del 9%. La prevalença global se situa entre el 10% i l’11,3%.

Fòbia social: la prevalença global oscil·la entre el 3% i el 13%. Les estimacions de prevalença varien àmpliament en funció dels criteris considerats per considerar la presència i l’absència del trastorn.

Trastorn d’estrès posttraumàtic: presenta una prevalença global que oscil·la entre l’1% i el 14%. La variabilitat en aquestes prevalences s’explica pels mètodes d’avaluació utilitzats i per les diferències en les poblacions estudiades (per exemple, poblacions de risc, com ara els veterans de guerra, les víctimes de desastres naturals o de terrorisme, etc.).

Trastorn obsessiu-compulsiu: la prevalença anual fluctua entre l’1,5% i el 2,1%. La prevalença global és aproximadament del 2,5%.

Trastorn de pànic: en estudis de població general, la prevalença anual oscil·la entre l’1% i el 2%. La prevalença global se situa entre l’1,5% i el 3,5%.

La entrada Quantes persones pateixen trastorns d’ansietat? se publicó primero en Clínica de la Ansiedad.

Fòbies específiques: són més freqüents en la infància que en l’adolescència o l’etapa adulta.

• Fòbies ambientals: solen aparèixer en la infància, encara que també es poden desenvolupar durant els primers anys de l’etapa adulta. Exemple de fòbies ambientals: por a les tempestes.
• Fòbies animals i de sang-injeccions-mal: solen aparèixer en la infància. Exemples: por a les serps o a les aranyes, por a la sang o a les agulles.
• Fòbies situacionals: s’ha descrit un augment en la segona infància i un altre en la meitat de la tercera dècada de la vida. Exemples: por a l’avió, a quedar-se tancat/ada.

Trastorns de pànic: s’observa un augment d’incidència en els últims anys de l’adolescència i un altre en l’etapa adulta, cap als 30 anys.

Fòbia social: s’acostuma a iniciar durant l’adolescència

Trastorn obsessiu-compulsiu: encara que pot iniciar-se en la infància, apareix més freqüentment durant l’adolescència o els primers anys de l’etapa adulta.

Trastorn d’estres posttraumàtic: poder passar en qualsevol època de la vida.

Ansietat generalitzada: moltes persones consideren que es preocupen excessivament des de sempre. Més de la meitat de les persones que vénen a tractament per aquest problemes el van iniciar durant la infància o l’adolescència. No obstant això, no és infreqüent que aparegui després dels 20 anys.

La entrada A quina edat es desenvolupen els trastorns d’ansietat en la majoria dels casos? se publicó primero en Clínica de la Ansiedad.

També pot passar que amb el temps, una persona que presenta un trastorn d’ansietat acabi desenvolupant un altre trastorn d’ansietat diferent o un trastorn depressiu. L’aparició de dos o més trastorns rep el nom de comorbiditat.

La entrada És possible patir més d’un trastorn d’ansietat a la vegada? se publicó primero en Clínica de la Ansiedad.

El tractament psicològic es considera bàsic i essencial en aquest tipus de problemes.

En funció del cas i del trastorn, a vegades és útil seguir una combinació de teràpies farmacològiques (guiades pel psiquiatre) i psicològiques (guiades pel psicòleg). Les primeres proporcionen resultats més ràpids en el control dels símptomes i requereixen menys implicació del pacient en la resolució del problema; ara bé, la estabilitat de la millora un cop se suprimeixen els tractaments és menor. Els tractaments psicològics també s’ocupen del control del símptomes, però van més enllà i ajuden el pacient a desenvolupar estratègies per gestionar més satisfactòriament l’ansietat, els factors que l’originen i la mantenen, i la seva prevenció.

És convenient buscar professionals especialitzats i amb experiència en el tractament dels trastorns de l’ansietat, que tinguin la possibilitat de treballar en equip i de manera integrada.

La entrada Quins especialistes tracten els trastorns d’ansietat? se publicó primero en Clínica de la Ansiedad.

Normalment, les primeres intervencions estan enfocades a reduir el símptomes de l’ansietat i la incapacitació que produeixen. Posteriorment, s’estudien i es tracten els factors que originen i/o mantenen l’ansietat i altres alteracions o dificultats que la poden acompanyar.

Habitualment, els tractaments inclouen aspectes relacionats amb la recuperació de la salut, si s’ha perdut, aspectes relacionats amb la prevenció i aspectes relacionats amb el desenvolupament personal del pacient, que d’una manera o una altra tenen a veure amb el que li passa.

Video Ilustratiu

Tratamiento de la ansiedad. Dr. Carlos Baeza Villarroel

La entrada Tractaments de l’ansietat. Com es desenvolupen? se publicó primero en Clínica de la Ansiedad.