Obsessions

Obsessions: una presentació del problema

El trastorn obsessiu-compulsiu (TOC) és un trastorn caracteritzat per presentar pensaments o imatges persistents indesitjables que generen molta angoixa i per la necessitat urgent de fer certs rituals per reduir la angoixa.

Els símptomes del trastorn obsessivocompulsiu (TOC): Els criteris diagnòstics d’acord amb les classificacions internacionals

La característica essencial del trastorn obsessivocompulsiu és la presència de pensaments obsessius o d’actes compulsius recurrents. Els primers són idees, imatges o impulsos mentals que irrompen constantment en la activitat mental de l’individu; els segons, formes de conducta estereotipades que es repeteixen una vegada i una altra.

El trastorn obsessivocompulsiu: Diagnòstic diferencial

Diagnosticar correctament el trastorn obsessivocompulsiu suposa poder diferenciar-lo d’altres trastorns d’ansietat (com la fòbia social, les fòbies específiques i el trastorn d’ansietat generalitzada), dels episodis depressius majors, del trastorn de tics, del trastorn obsessivocompulsiu de la personalitat i de les supersticions no patològiques.

El TOC: Els components, l’inici, el curs i la freqüència

Fins fa poc temps, el TOC es considerava un trastorn poc freqüent, però els estudis demostren que és el quart trastorn mental més habitual i que afecta igualment els homes i les dones, tot i que en els homes l’edat d’inici podria ser més primerenca.

El TOC: L’origen i el manteniment

Determinats estudis mostren que és probable que existeixin 10 factors de la personalitat que són freqüents en la infància de les persones amb TOC: ansietat per separació, resistència al canvi, aversió al risc, submissió, susceptibilitat, perfeccionisme, hipermoralitat, ambivalència i excessiva devoció al treball.

Tractament psicològic del trastorn obsessiu-compulsiu

Los tratamientos que han demostrado una mayor eficacia en el tratamiento específico los trastornos obsesivo-compulsivos (TOC) son los tratamientos farmacológicos y los psicológicos basados en procedimientos cognitivo-conductuales.

Obsessions: una presentació del problema

El trastorn obsessiu-compulsiu (TOC) és un trastorn caracteritzat per presentar pensaments o imatges persistents indesitjables que generen molta angoixa i per la necessitat urgent de fer certs rituals per reduir la angoixa.

Els símptomes del trastorn obsessivocompulsiu (TOC): Els criteris diagnòstics d’acord amb les classificacions internacionals

La característica essencial del trastorn obsessivocompulsiu és la presència de pensaments obsessius o d’actes compulsius recurrents. Els primers són idees, imatges o impulsos mentals que irrompen constantment en la activitat mental de l’individu; els segons, formes de conducta estereotipades que es repeteixen una vegada i una altra.

El trastorn obsessivocompulsiu: Diagnòstic diferencial

Diagnosticar correctament el trastorn obsessivocompulsiu suposa poder diferenciar-lo d’altres trastorns d’ansietat (com la fòbia social, les fòbies específiques i el trastorn d’ansietat generalitzada), dels episodis depressius majors, del trastorn de tics, del trastorn obsessivocompulsiu de la personalitat i de les supersticions no patològiques.

El TOC: Els components, l’inici, el curs i la freqüència

Fins fa poc temps, el TOC es considerava un trastorn poc freqüent, però els estudis demostren que és el quart trastorn mental més habitual i que afecta igualment els homes i les dones, tot i que en els homes l’edat d’inici podria ser més primerenca.

El TOC: L’origen i el manteniment

Determinats estudis mostren que és probable que existeixin 10 factors de la personalitat que són freqüents en la infància de les persones amb TOC: ansietat per separació, resistència al canvi, aversió al risc, submissió, susceptibilitat, perfeccionisme, hipermoralitat, ambivalència i excessiva devoció al treball.

Tractament psicològic del trastorn obsessiu-compulsiu

Los tratamientos que han demostrado una mayor eficacia en el tratamiento específico los trastornos obsesivo-compulsivos (TOC) son los tratamientos farmacológicos y los psicológicos basados en procedimientos cognitivo-conductuales.